El que ens quedarà de la Copa Amèrica

Diumenge al migdia, el Telenotícies cap de setmana intentava compensar el biaix informatiu i la mirada acrítica que TV3 ha practicat amb la Copa Amèrica. Des que a l'agost en cantaven les excel·lències esportives i econòmiques per inèrcia del que dictava l’organització de la competició, han anat refredant les expectatives després que l’audiència no els comprés el relat prefabricat. La notícia, aquesta vegada, feia balanç de l’esdeveniment alternant les dues versions confrontades. D'una banda, la de l’organització i les autoritats vinculades; i, de l'altra, la dels veïns que han conviscut amb l’espectacle. Les diferents veus posaven de manifest alguns dels aspectes que han caracteritzat la narrativa al voltant de la Copa Amèrica. Des de l’Ajuntament se celebraven els objectius complerts i un dels arguments era que s’havia “democratitzat la vela”. L’ús de la paraula democratització és, de vegades, una nova manera d’embotir-nos realitats allunyades de la ciutadania. Els veïns, per la seva banda, alertaven dels canvis que s’havien produït al barri. Més enllà dels comerciants decebuts perquè en comptes d’estimular la clientela la Copa Amèrica els havia espantat els visitants habituals, una senyora subratllava una clara diferència: “Espero que les papereres que han posat les deixin”. Un altre veí valorava que els carrers havien deixat de fer pudor de pixum perquè s’havia incrementat la higiene. Uns aspectes sobre els quals serà interessant que el periodisme continuï alerta malgrat que s’hagi acabat la competició.

Més tard, dos aficionats provinents de Nova Zelanda expressaven la seva alegria per poder venir a Barcelona i estalviar-se la gran regata al seu país, perquè allà, deien, prioritzen la sanitat i l’educació a l’hora de gestionar els diners públics. Quan ho afirmaven, la crònica incorporava, en aquell mateix instant, una imatge d’uns maoris al port de Barcelona remant dins una barca. Una escena que remetia simbòlicament al folklore de Nova Zelanda que s’havia importat per a l’ocasió. L’insert resultava fins i tot irònic. 

Les activitats culturals vinculades a la competició han sigut un altre element de propaganda de la Copa Amèrica. El Telenotícies informava sobre com afectarien la circulació els talls de carrers provocats per la instal·lació d’un escenari al passeig de Gràcia. Sobrerepresentar-se al mig de la ciutat, ocupar l’espai, és una altra manera de fer-se present. La cultura pot ser la vaselina que permet intel·lectualitzar el negoci o la banalitat. És un sistema de prestigiar allò que se celebra. La vela i les regates provoquen indiferència a bona part de la població, però afegir-hi concerts i artistes convidats és una manera de fer més digerible el peatge que paga la ciutat. També força la idea de participació popular i fer tangibles uns suposats beneficis que, fins ara, han estat invisibles.

Amb la Copa Amèrica, la televisió també ha trobat la manera de democratitzar la impostura.