El plat a taula de Collboni
La Cora, la veïna generosa de Barcelona que aquest Nadal ha rebut una multitud de comensals a casa seva, sembla una bellíssima persona. Però n’hem acabat fins al capdamunt, del seu àpat. La cantarella del “Cora, bon Nadal! Podem venir a dinar?” s’ha repetit fins a extenuar-nos. Sobretot perquè s’ha viscut com el dia de la marmota més enllà de Sant Esteve. Superats els galets i els canelons, cada vegada que s’emetia l’anunci semblava que ens enviessin a la casella de sortida per tornar a celebrar les festes. S’entén que l’Ajuntament de Barcelona tingui ganes d’enviar-nos bons desitjos per aquestes dates, però potser no cal que hi insisteixin fins al dia de Reis. La taula infinita de la Cora, la cançó del “posa un plat més a taula” i la guitarreta han acabat per saturar. Collboni ens ha condemnat a un Nadal infinit com si el calendari no avancés.
El 'Telenotícies' aixafa la guitarra per Reis
El Telenotícies migdia de diumenge centrava la seva atenció, com és lògic, en el dia de Reis. Ens informaven de l’última hora dels preparatius per rebre Ses Majestats amb tots els honors i ens mostraven imatges de com havien desembarcat al port de Mataró. Ensenyaven la il·lusió dels nens amb la cavalcada i contribuïen a crear aquesta atmosfera de màgia d’una jornada única segons marca la tradició. També s’informava amb rigor periodístic de la visita dels Reis a Valls. Pellicer ens advertia del llarg viatge que havien hagut de fer els tres protagonistes. Entrevistaven nens i nenes que explicaven com havia sigut la breu conversa amb les autoritats per donar-los la carta. A continuació ens oferien l’inevitable reportatge sobre els tortells, les pastisseries, les xifres de vendes i les singularitats de la menja amb totes les seves especialitats. I aleshores l’encanteri es desfeia de sobte per posar-nos al corrent de la campanya de Nadal i la repercussió en l’economia. La notícia anava fins a una botiga de joguines i destacava l’afluència d’adults amb el sospitós aspecte de pares i mares desesperats comprant jocs i ninos a última hora. “Molts ja no trobaran el que busquen”, deia la notícia. I la dependenta assegurava que feia setmanes que "ja no arriba res”. En un esforç fallit per dissimular, la locució parlava d'“ajudants dels Reis que no han tingut sort”, però aquest suposat patge que entrevistaven no feia la pinta de ser dels que van dalt del carruatge. La dessuadora, els texans i les vambes més aviat el delataven com un pare neguitós que no trobava el que li havien posat a la carta. També admetia que intentaria anar corrents a una altra botiga a veure si tenia més sort. La càmera mostrava el carro que arrossegava una clienta, ple de jocs i patinets: “Altres compradors han estat més afortunats”, i entrevistaven aquests compradors llistant els productes aconseguits. Fins i tot es parlava de comandes de Glovo. A veure, si fem la comedieta, la fem fins al final. Però carregar-se la màgia dels Reis a mig Telenotícies pot ser un problema per molts espectadors.