Els dimarts a la nit, a TV3, ja no sabem si veiem el Sense ficció o les Nits sense ficció, en un nyap desconcertant de la cadena que ha aconseguit desmuntar la marca en comptes de potenciar-la. No hi ha cap criteri coherent per a l’espectador. Suposem que tot plegat té a veure amb filigranes internes. En qualsevol cas, a la plataforma 3Cat queda tot recollit sota el títol del Sense ficció per recuperar-ho.
L’elecció del documental aquesta setmana no podia ser més oportuna. Mentre les notícies ens parlen de kits de supervivència, de procés de militarització, de rearmament i d’una Unió Europea que vol incrementar el seu poder militar, vam poder veure Un fenomen televisiu, un documental dirigit per l’actor Jeff Daniels que explica les conseqüències d’un telefilm que va influir en la política nuclear de l’aleshores president Ronald Reagan. Actors, productors, guionistes, directius de la cadena ABC i el director de la pel·lícula, Nicholas Meyer, parlen del procés de creació, rodatge i emissió de The day after, el telefilm que un diumenge a la nit del 1983 va recrear les conseqüències d’un atac nuclear als Estats Units. El documental aprofundeix, sobretot, en les conseqüències emocionals i polítiques que es van derivar d’aquella emissió. Reagan estava convençut que una guerra nuclear es podia guanyar, i que s'hi podia sobreviure. Mentrestant, la societat patia en silenci la por de la Guerra Freda, però no s’afrontava el debat ni les conseqüències d’un possible atac.
Un dels aspectes interessants del documental és veure com bona part de l’equip creatiu de la pel·lícula i el directiu responsable de les produccions cinematogràfiques de l'ABC tenien clar que volien fer una pel·lícula que sacsegés la societat i la confrontés amb la realitat més crua d’un atac nuclear. “No volia que es parlés dels efectes especials, ni de la realització, ni de les interpretacions dels actors... Volia que semblés un anunci de l’administració”, diu Meyer. Els seus plantejaments hiperrealistes continuen funcionant avui dia. A Un fenomen televisiu veiem els actors tornant-se a emocionar al veure les escenes més dramàtiques. Es tractava de retratar amb fidelitat la rutina i la quotidianitat familiar de milers de llars nord-americanes i com arribava la devastació de manera abrupta. El seu impacte es pot mesurar veient l’elenc de convidats que van voler formar part del debat posterior a l'ABC: polítics com Henry Kissinger i Robert McNamara; el divulgador científic Carl Sagan, i els escriptors Elie Wiesel i William Buckley, entre d’altres, van discutir davant les càmeres sobre allò tan impactant que acabaven de veure més de cent milions d’espectadors. A les seves memòries, Reagan feia referència a aquella emissió.
The day after va posar imatges a una idea fins aleshores abstracta i indefinida. Un fenomen televisiu ens recorda el magnífic potencial que té el mitjà quan es fa servir en positiu i des de la responsabilitat social, quan es treballa des de la valentia i resistint les pressions polítiques. En el context que vivim actualment potser cal que creadors i directius en prenguin nota.
