'Nudes', la sèrie de sempre
La plataforma 3Cat ha estrenat Nudes, una sèrie per a adolescents que és la mateixa que heu vist desenes de vegades amb altres títols i ubicades en altres contextos. Nudes va néixer a Noruega, on va ser premiada com a millor sèrie juvenil. La BBC també la va emetre. La Rai la va adaptar per a l’audiència italiana. I ara és TV3 qui la trasllada a un univers més autòcton.
Nudes són tres sèries en una. Són nou capítols agrupats de tres en tres, en funció del seu protagonista: la Sofia, l’Àlex i l’Ada. El punt en comú és temàtic. Les tres històries parlen de com la filtració de nus a les xarxes socials trastoca les seves vides. És una sèrie que té una mena de moralina amb un rerefons una mica hipòcrita. Pretén conscienciar sobre els abusos que es produeixen a través de les xarxes, sobre la facilitat amb què s’escampen imatges privades, sobre com la presència de mòbils i pantalles ha rebentat el concepte d’intimitat. També exposa les conseqüències dels ciberassetjaments i el bullying.
La sèrie té aquesta part alliçonadora, però, a la vegada, juga amb una narrativa audiovisual que fa llaminera aquesta sensació d’intromissió a la intimitat. La realització de Nudes potencia aquest efecte voyeur en què els adolescents semblen espiats per una càmera que no saben que existeix. Gairebé sempre se situa a una alçada un punt més elevada que els personatges, s’immisceix entre ells, participa del caos i d’una aparent sensació d’aleatorietat, en constant moviment, surant al voltant dels actors. La càmera fa una intrusió absoluta en la vida dels protagonistes. Com més íntima és la seqüència, més tancat és el pla. Hi ha escenes de petons que s’ensenyen en pla detall, amb la càmera davant del nas dels personatges. S’utilitza poca distància focal per potenciar l’estètica de la gravació de mòbil. Abunden les escenes nocturnes, on la il·luminació de colors vius tenyeix l’ambient i crea espais suggeridors.
Tal com adverteix el títol de la sèrie, hi ha molta pell. S’ensenyen cossos nus (amb certs desequilibris des d’una perspectiva d’igualtat de gènere) i hi ha sexe i seducció que justificaran els conflictes posteriors.
Però ens tornem a trobar amb la mateixa sèrie d’adolescents de sempre. Les mateixes que està fent TV3 com a xurros, nodrint-se dels referents de sempre. Adolescents follant, bevent, drogant-se i ballant i que després estan tristos, angoixats, deprimits o enrabiats. O tot alhora. Molt noiet sense samarreta i molta xiqueta ensenyant les calcetes. I vinga videoclip mig a les fosques cantant la mateixa cançoneta. El que hem vist infinites vegades i que ja és un patró que resulta còmic. La mirada boomer, que és la que dissenya les sèries, ha creat un estereotip de l’univers jove i adolescent basat en el sexe, però que és limitat, pobre i victimista. Un panorama que fins i tot esgota la generació a qui va adreçada i que s’hauria de sentir al·ludida. Ves que no s’estigui construint una ficció per a adolescents des del desfici voyeur i l’escopofília dels senyors més ganàpies.