Dimarts, al Telenotícies comarques feien una notícia sobre uns cursos d’autodefensa per a menors d’edat a Mataró. La policia local imparteix un taller exclusiu per a noies de 15 i 16 anys per defensar-se en cas de patir una agressió. “Heu pensat alguna vegada quina paraula escolliríeu a l’hora de demanar auxili? Auxili! Ajuda! Socors! Quina faríeu servir? Ara comptaré fins a tres i vull que aquesta paraula la crideu amb totes les vostres forces”, ordenava un policia a una filera de noies, que, obedients, executaven l’exercici. Seguint el discurs del policia, la notícia explicava que aquest curs intentava que totes aquestes noies “se sentissin grans i amb capacitat de defensar-se” en cas de viure una situació d’aquestes característiques. Aleshores, els espectadors contemplàvem un seguit de coreografies: “Es tracta de trencar un agarre [sic] de coll o de canell per poder fugir”, i els explicava un mètode com si fos un pas de ball. El policia utilitzava una companya de feina a tall de víctima per explicar el procés de desempallegar-se d’un hipotètic agressor: “Ella pujarà el braç creant una pantalla entre ella i jo, s’agafarà amb l’altra mà i emputxarà [sic] creant una palanca”. La policia també aconsellava a les noies que portessin un clauer-alarma en cas d’emergència. Extraient el cordill del clauer, sonava un xiulet com si fos un despertador. Més de quatre-centes noies han passat per aquests cursos, i una d’elles, a l’entrevista de TV3, responia: “Em sorprèn que només s’hagi de fer a les noies, aquest curs. Em sembla d’una societat molt lletja”. I tenia tota la raó. El més decebedor de la notícia era l’absència d’una mirada crítica sobre aquest tipus de cursos. Faltaven declaracions d’expertes en perspectiva de gènere per valorar aquestes iniciatives. La notícia tampoc deia res sobre si els nois rebien algun curs formatiu. Ells no necessiten lliçons de conducta, però elles val més que s’espavilin per defensar-se. El missatge de la iniciativa és nociu i esbiaixat. Tampoc s’informava de si el curs es feia extensiu a nois homosexuals o persones trans, que també són col·lectius més susceptibles de ser agredits. Des de la perspectiva de l’espectador, la classe coreogràfica d’autodefensa era ridícula. L’exercici deformava la realitat i el nivell de força i violència que implica una agressió. Aquests cursos poden oferir un missatge distorsionat i estigmatitzador a les víctimes per no haver actuat amb heroïcitat o que faci que es culpabilitzin per no reaccionar com instrueix la policia. El súmmum, haver d’anar amb una alarma a la mà. Mètodes que contribueixen a la construcció de la por sobre les dones. El que vam constatar l’audiència va ser el sistema caduc de la policia local, que responsabilitza les víctimes de la seva defensa mentre desatenen, de manera negligent, la pedagogia sobre els nois adolescents. Tal com estava plantejada la notícia, vam veure un acte promocional de la policia local de Mataró. Esperem que, com a mínim, serveixi perquè l’Ajuntament de la ciutat apliqui polítiques més responsables i igualitàries entre els seus adolescents.
