L’últim matí de Lídia Heredia
Divendres, l’equip d’Els matins de TV3 s’acomiadava de l’audiència. No era un adeu convencional de final de temporada, com els que se solen fer abans de marxar de vacances, sinó de final d’etapa. I el comiat més emotiu era per a Lídia Heredia, la periodista que assumirà un canvi més radical, perquè la corresponsalia a Washington implica milers de quilòmetres de distància, un repte professional complex i un canvi vital.
Va ser a l’últim tram del programa que es va començar a afrontar el trencament d’aquest cordó umbilical que sovint es crea entre els que fan la televisió i els que se la miren. Pere Bosch, exercint de conductor del programa, va connectar amb Lídia Heredia, que era a la redacció, i els col·laboradors van iniciar els seus comiats particulars. Després, amb la presentadora ja a la taula, es van anar succeint reflexions d’altres professionals vinculats al programa, que construïen missatges associats a la separació o el comiat, al viatge, a la transformació o a la metamorfosi, que és el que experimentarà Els matins de TV3 la propera temporada, quan Ariadna Oltra n’assumeixi el lideratge.
Per tancar el programa l’equip va preparar un vídeo sorpresa amb el tradicional muntatge de moments singulars, la majoria amb espurnes de comicitat, petits incidents propis del directe i estira-i-arronses en les entrevistes a polítics. Tenia gràcia, era entranyable però no feia honor a l’exigència i la substància que ha proporcionat l’espai. Això sí, el vídeo traspuava la naturalitat i la comoditat que ha caracteritzat el to del programa i el tipus de relació amb l’espectador. Dues virtuts que només s’aconsegueixen des de la seguretat, l’aplom i la convicció que ha irradiat Lídia Heredia. Aquesta distància amable que pot tenir el bon periodisme televisiu, més a prop de la complicitat que de l’alliçonament. Els matins ha sabut oferir un bon equilibri entre la informació i l’entreteniment perquè no ha caigut mai en el papanatisme que devora la franja en altres cadenes. Els matins ens ha proporcionat les millors entrevistes polítiques i no ha ensopegat amb el gran error televisiu, massa comú a TV3, de confondre entreteniment amb humor. Heredia va definir la cadira d’Els matins com a “exigent, satisfactòria, on hi pots ser feliç, i una mica elèctrica”. I va afegir: “A les cadires, però, no ens hi hem d’eternitzar”.
A la presentadora aquest comiat del darrer dia se li va fer una mica llarg. Primer perquè inevitablement li va suposar un protagonisme que a ella no li agrada assumir i un to ensucrat que sempre ha procurat defugir. Ja va fer notar que hauria preferit una sortida més discreta o, fins i tot, marxar a la francesa. I és que en algun moment el tancament va agafar una transcendència de funeral o d'adeu per sempre, quan, en realitat, tots aquests canvis signifiquen relleus professionals a curt termini que airegen i renoven la cadena. O com a mínim així hauria de ser.
“Hem intentat surar sobre tanta confusió”, va dir Heredia al final. Un bon epitafi per a vuit anys informativament tan convulsos.
