De l’euskera al català, passant pel castellà

Dilluns, al Telenotícies migdia, Xavi Coral anunciava a l’audiència que la proximitat de les eleccions al País Basc els feia posar el focus sobre algunes de les qüestions que centren el seu debat polític, i una d’elles era l’ús de l’euskera entre els joves. La problemàtica és similar a la de Catalunya. Tot i ser la llengua vehicular a les escoles i que la majoria d’alumnes el parlen, en el temps de lleure es passen al castellà. La notícia partia d’una dada rellevant: el 70% dels joves entre 16 i 24 anys parlen euskera. Però al marge del que diuen les estadístiques, el reporter Aitor Álvarez aprofundia en la realitat del que passa a les escoles. Professors d’ikastoles i instituts explicaven les seves vivències a les aules i a l’hora del pati. Es destacava l’esforç que dediquen els mestres a fer entendre als alumnes que a part del coneixement estricte d’un idioma amb el vocabulari i la gramàtica cal associar la llengua als valors de la cultura del país. La notícia explicava les dinàmiques de la immersió lingüística, la seva efectivitat i els programes especials per als alumnes nouvinguts. El Telenotícies entrevistava també adolescents que admetien aquesta situació. Nois i noies que reconeixien que tot i que parlen euskera no el fan servir fora de l’escola ni en les activitats d’oci. Recordaven haver mirat dibuixos animats en euskera quan eren petits, però ara, amb les xarxes socials, tot és sempre en castellà. També explicaven que a l’hora d’anar a comprar o relacionar-se entre ells fan servir el castellà.

Però què era el que cridava l’atenció d’aquell plantejament informatiu? Que a la notícia, de més de dos minuts i mig de durada, només sentíem l’euskera durant tres segons, quan un professor plantejava una activitat als seus estudiants: “Fem un cercle, d’acord?”, deia el subtítol de la pantalla. Però més enllà d’aquests tres segons, ironies de la vida, totes les persones –professors i alumnes– que van parlar pel micròfon de TV3 ho van fer sempre en castellà. Per exposar la manca de l’ús de l’euskera, el domini social del castellà i la falta d’autoestima lingüística dels més joves s’utilitzava el castellà per a l’audiència de Catalunya. Ja s’entén que és el més pràctic, fàcil i ràpid a nivell televisiu. Però resultava desconcertant que en una notícia que entrevistava professors d’Euskadi denunciant aquest fet s’haguessin de dirigir en castellà al micròfon de TV3. I, de la mateixa manera, els adolescents bascos que han d’entendre que la seva llengua és útil més enllà de l’expedient acadèmic normalitzaven l’ús del castellà per parlar a la tele. Per quin motiu els professors i adolescents d’Euskadi no podien fer servir l’euskera per parlar per TV3? Certament, l’espectador difícilment els entendrà, però es poden fer servir els subtítols, com s’hauria fet amb persones de Finlàndia o del Japó. La notícia era una paradoxa en ella mateixa. No feia altra cosa que reforçar allò que denunciava i que els professors d’Euskadi intenten combatre: que l’euskera no serveix per comunicar-se més enllà de l’aula.