Atrapa una dona, si pots
Dijous passat, en el concurs Atrapa’m si pots que aquest estiu emet TV3 abans del Telenotícies vespre, s’hi va produir una anècdota simptomàtica. Llucià Ferrer acomiadava el primer concursant eliminat, el Dani. Va dir que s’ho havia passat molt bé jugant i va afegir: “Que s’hi apuntin noies, que portem molts programes sense noies!” I el presentador li va donar la raó: “Ajuda’m a fer aquest reclam! Massa nois! Necessito més quota femenina!” No era la primera vegada que feia aquesta petició. El 22 de juliol passat ja ho va demanar per aconseguir certa paritat de gènere entre els concursants.
Des de l’11 d’agost, que van eliminar la Míriam, no hi ha tornat a haver una participant femenina a l’Atrapa’m si pots. Des que va començar la versió diària d’estiu del concurs, el 4 de juliol, s’han emès 34 programes. Cada emissió arrenca amb un total de cinc concursants. Sempre se n’elimina un i els altres quatre continuen en les emissions següents amb la incorporació d’un nou contrincant per substituir l’eliminat del dia anterior.
En tot aquest temps han passat vuit dones pel programa. Com a màxim, n’han coincidit dues de juntes i en comptades ocasions. La resta de concursants sempre han sigut homes. La desproporció és flagrant i evident i incomoda el mateix programa: en bona part de les emissions només hi ha homes al plató. Des del 12 d’agost, tot han sigut homes darrere dels faristols intentant emportar-se el pot.
Aquest biaix de gènere en els concursos de cultura general és històric i força habitual a totes les televisions. És el resultat d’una societat masclista. En un manual de butxaca de psicologia una mica caducat es podria argumentar que les dones són menys competitives per naturalesa. Altres estudis més evolucionats demostren com les dones, des de la infantesa, tendeixen a infravalorar els seus coneixements respecte als dels homes, bàsicament perquè ens han educat a tots en un patriarcat que menysté el coneixement femení. Un estudiant de psicologia va demostrar en una ocasió que en concursos amb contraprestació econòmica les dones tendien a apostar menys diners pels seus propis coneixements que els seus rivals masculins. La por de les dones a equivocar-se en públic és més elevada. Sentim que ens penalitza d’una manera més severa que als homes.
D’altra banda, també és obvi que els concursos de cultura general per tradició tenen homes com a presentadors. Les diferents edicions autonòmiques de l'Atrapa’m si pots d'arreu d’Espanya ho demostren. Només IB3 i À Punt han comptat amb dones al capdavant. La resta: Llucià Ferrer, Patxi Alonso, Iñaki Urrutia, Paco Lodeiro, Luis Larrodera, Goyo González, Manolo Sarriá, Jaime Cantizano, Daniel Calero i Oscar Tramoyeres. En altres concursos populars, Jordi Hurtado, Christian Gálvez, Carlos Sobera, Jorge Fernández, Roberto Leal, Jon Arizmendi, Arturo Valls, Juanra Bonet... No és estrany que faltin dones participants. És obvi que els concursos culturals estan molt lluny de semblar un espai que les tingui en compte.
