L’inici del documental Depardieu, la caiguda de l’ogre és molt impactant. Podria semblar una gravació amb càmera oculta, però el més revelador és que l’actor té la càmera als nassos i li és absolutament igual. Són les imatges inèdites d’una visita de Depardieu a Corea del Nord l’any 2018. “Aquestes imatges no les hauríeu d’haver vist mai. Són unes imatges que revelen un Gérard Depardieu sense filtres”, ens explica la veu en off. L’intèrpret hi va anar amb l’escriptor Yann Moix per celebrar el setantè aniversari del règim dictatorial. Moix anava amb la càmera gravant material per a un documental, però el comportament de Depardieu era tan lamentable i fastigós que no es va arribar a emetre mai. L’actor es mostra exageradament desinhibit i l’assetjament a totes les dones que té al voltant n’és el símptoma més flagrant. Traductores, hostesses, guies, personal de l’hotel... totes reben uns comentaris sexuals grollers i llefiscosos. La càmera domèstica que observa en pla subjectiu delata fascinació i sorpresa per les situacions violentes que crea Depardieu. Mentre l’entorn fingeix normalitat, la càmera esdevé una voyeur al·lucinada. No pot dissimular l’astorament que provoca la conducta de l’actor. I Depardieu, fatxenda, se sent reforçat per aquella admiració indiscreta: té l’ego desencadenat.
Aquestes imatges sentencien el personatge de bon començament. No és possible matisar-les ni justificar-les. No hi ha debat possible. A continuació el documental aprofundeix en les acusacions de violació i assetjament de diverses actrius i persones de la indústria del cinema. Elles mateixes expliquen les seves vivències davant de la càmera i es busquen altres testimonis que les confirmin. L’inici del documental serveix per avalar la seva experiència amb l’actor. Això no vol dir que sigui un treball desequilibrat, perquè Depardieu, la caiguda de l’ogre recull també el testimoni del germà de l’actor i d’amics seus que defensen la bondat del protagonista. Però més que desmentir les acusacions, evidencia com s’ha normalitzat la conducta execrable de Depardieu.
Un dels aspectes més interessants del documental, que s'emet avui a les Nits sense ficció de TV3, és la recerca dels seus amics d’infantesa, per confirmar unes antigues declaracions de l’actor on explicava, amb normalitat, les violacions durant la seva joventut, argumentant que les noies desitjaven ser violades.
Depardieu, la caiguda de l’ogre és un cop de puny. És hàbil aprofundint no només en els abusos de l’actor sinó en la seva reconstrucció i evolució de la personalitat. Però el documental, de France 2, no només fa caure l’ogre, un dels grans herois del país. Posa també en evidència les personalitats que han defensat l’actor, començant pel president Emmanuel Macron. Davant l’intent de la ministra de Cultura de retirar-li a l’actor la condecoració de la Legió d’Honor, el president va dir que Depardieu “fa sentir França orgullosa”. Després de veure el documental, Macron descobrirà fins a quin punt ha contribuït a denigrar la més alta distinció nacional francesa.
