‘Com si fos ahir’, a la turca
Diumenge al vespre Com si fos ahir tancava temporada amb un capítol especial amb els ingredients melodramàtics propis de les telenovel·les per acomiadar-se d’una manera catàrtica: reconciliacions, ruptures i emocions no expressades que serviran perquè el conflicte esclati a la tornada. Crits, llàgrimes i uns quants "t’estimo" –fins i tot algun que no era sincer– per fer neteja d’algunes trames que ja s’estaven fent massa llargues i preparar-ne d’altres per després de l’estiu. Tot plegat amb la majoria dels actors i actrius força sobreactuats per garantir el dramatisme que demanen els finals d’etapa. Va ser un episodi bastant passat de rosca, que potser és el que esperen els seguidors del Com si fos ahir en aquestes circumstàncies.
Si encara no heu vist el capítol podeu acabar aquí la lectura perquè venen uns quants espòilers.
La trama còmica del fantasma i la interpretació d’El cant dels ocells per acomiadar-lo va ser ni carn ni peix. No feia ni gaire riure ni massa por. El desenllaç culmina les connexions amb el més enllà de la Cati i el Quim amb uns conflictes de pega sempre una mica tronats. La història del tumor i el retir i la desesperació extrema dels personatges implicats era digna dels culebrons turcs més de moda. Una dosi de sucre final per intentar fer caure la llagrimeta. El daltabaix de les falses acusacions contra l’Andreu per haver-se embolicat amb la germana del seu fill era una clara influència de les telenovel·les llatinoamericanes, on els malentesos i els incestos són el còctel perfecte per ensorrar l’estabilitat de les millors famílies.
El bonàs de l’Andreu, que ha sigut sempre el catalitzador positiu per excel·lència de la sèrie, l’home pacient, ha dit prou. I quan crèiem que per enèsima vegada tornaria a neutralitzar el conflicte, a última hora va proporcionar el gran gir de la propera temporada: “He passat una nit de merda tot i que aquest matí us volia trucar perquè quedéssim, perquè parléssim. Però és que no puc. No puc. No puc perquè m’heu fet molt mal. O sigui que m’agradaria que no ens diguéssim res més durant... M’agradaria que no ens diguéssim res més”. I de fons sonava una cançó que parlava de l’inframon. La temporada que ve els seguidors de la sèrie hauran de conviure amb una suposada absència o amb l’esperat retorn del personatge.
La duríssima discussió entre l’Andreu i la seva mare (interpretats per Marc Cartes i Marta Angelat) va ser el clímax on es va aconseguir amb més elegància una intensitat televisiva i una qualitat interpretativa digna d’un gran drama teatral. “Què cony us passa als homes d’aquesta família? ¡El teu pare es folla la dona del Ferran i ara tu t’emboliques amb la germana del Manel! Esteu malalts!” ha de passar, obligatòriament, a la llista de les grans sentències del Com si fos ahir. I per fi un bon “Vols callar d’una puta vegada!” com Déu mana. Llàstima que els cops de porta i els llançaments d’objectes en aquestes sèries de sobretaula sonin amb tan poca contundència.
