'Com si fos ahir': com es fa la sèrie que acompanya les digestions dels catalans?

BarcelonaLes sèries dels migdies són lleugeres, fàcils de seguir i tenen unes trames que enganxen molt. Des del 2017 Com si fos ahir acompanya les digestions dels catalans i des de la seva estrena ha liderat l'audiència en la seva franja d'emissió. La setena temporada, que s'acaba aquest diumenge amb un capítol especial que s'emet en horari de prime time, ha acumulat de mitjana 215.000 espectadors diaris i ha assolit una quota d'un 16,6%, una xifra superior a la mitjana de TV3, que al juny va ser de 12,9%. L'episodi més vist de la temporada va ser el del divendres 12 de juliol, amb 333.000 espectadors de mitjana i una quota del 23,2%.

La telenovel·la també triomfa a la plataforma 3Cat, on acumula més de 20,4 milions de reproduccions, de manera que és un dels continguts més vistos. Com si fos ahir encapçala tots els targets d’edat d'entre 25 i 75 anys durant la seva franja d’emissió, per la qual cosa no és estrany que almenys una persona del teu voltant l'estigui veient. Laura Miquel és una d'aquestes persones: "M'encanta mirar tots els culebrots de TV3 i no em vaig plantejar l'opció de no mirar aquest, encara que la trama no m'interessava", confessa.

Als inicis de la sèrie, Laura Miquel la mirava cada vespre amb els companys de pis i tots n'eren molt fans: "De fet, el nostre grup de WhatsApp es deia Bar Flora en referència al bar de la sèrie", explica. I és que una de les particularitats de Com si fos ahir és que els personatges passen molt de temps prenent cafès, fent el vermut o picant alguna cosa al Flora i a La Iaia, establiments de referència de la colla del Reina Sibil·la. "Sembla que només hi hagi dos bars a Barcelona i cada dia hi fan gasto, és que ningú treballa?", comenta l'espectadora. Per la seva banda, Carles Mallol, un dels cocreadors de les trames, explica que el fet que els personatges passin molta estona als cafès i als bars "és una de les particularitats assumides pels espectadors i fa que no hàgim d'explicar cada dia per què ho fan; sabem que tenim uns sets i platós on les històries han de passar".

La 'bíblia' de Com si fos ahir

L’equip de guionistes de Com si fos ahir el componen 12 professionals i està dividit en tres seccions per on van rotant: la bíblia, les escaletes i els diàlegs. La bíblia es diu així perquè hi ha escrit l'argument de tota la temporada. És, per tant, on es creen les històries. Es pensa un any abans de començar a escriure la temporada i l’equip que hi treballa el conformen tres persones que canvien cada trimestre "per donar més vidilla a la trama". Sovint també hi participen guionistes externs a la sèrie, “que aporten una mirada nova a la trama i així sorgeixen noves històries”, apunta Mallol. "Hi ha moments en què penso: «Ostres, aquí els guionistes s'han lluït, sembla que juguin a qui la diu més grossa i que hagin agafat la idea més surrealista per posar-la a la sèrie. És fantàstic»", exposa Miquel.

Després hi ha l'equip d'escaletes, encarregat de construir cada capítol a partir de les històries escrites a la bíblia: “Organitzen el material de l'argument per fer els cinc capítols que s’emeten cada setmana i aquests són els que comencen a treballar tres mesos abans de l'emissió”, explica el guionista. Tot aquest procés s’acaba amb l’equip de diàlegs, que, com el seu mateix nom indica, són els que donen forma a les rèpliques dels personatges. Per a ell, la part més divertida són les reunions que fan amb l'equip dos cops per setmana per gestionar les històries: "El nostre ritual és despullar-nos –no físicament–, i hem aconseguit una confiança i un nivell de creativitat que ens permeten explicar històries que funcionen i tenen ritme", afirma.

Drama, comèdia i sentiments

La setena temporada ha tractat temes com les famílies d'acollida, les separacions o els abusos sexuals. Mallol afirma que la sèrie no va començar sent tan social com ho és ara, però que ha anat creixent i transformant-se. "Mentre avançàvem en la construcció de bíblies ens vam adonar que som un altaveu molt important i volem aprofitar-lo per parlar d'històries amb què els espectadors puguin reflexionar". Des del punt de vista de Miquel, a Com si fos ahir aquests temes sempre han estat presents: "S'hi han posat des del principi, ho fan bastant bé. Per exemple, amb la violació de la Sílvia la temporada passada, que va tenir evidentment un ressò molt bèstia. Però també s'ha parlat de temes d'abús o de drogues, com amb el personatge del Litus, i també hi va haver una temporada on l'Eva va tenir un assetjador, o quan l'Andreu es va contagiar del VIH", exposa. Anna Manso, guionista de la sèrie, afegeix que la trama de la violació de la Sílvia, durant la qual es va parlar també del consentiment, va coincidir mediàticament amb el judici de Dani Alves per violació, cosa que aquesta temporada ha tornat a passar: "La trama dels abusos sexuals del Maties s'ha emès quan es tornava a parlar del tema pel documental que es va emetre a TV3. Que hagi passat dos cops vol dir que hem afinat la punteria", declara.

Com si fos ahir també treballa moltes històries d'amor i sentiments, com la traïció entre amics, les separacions o les relacions fraternals. "En aquests vuit anys, el nivell de detall i d'anàlisi psicològica d'alguns personatges ens obliga a esprémer el cervell per buscar petits matisos dels personatges", subratlla el guionista. Des de la seva primera aparició en pantalla, els personatges han canviat i evolucionat, en part també gràcies als matisos que els donen els intèrprets. Després de 7 anys, l'equip ha agafat estima a personatges com la Marta, "que ha tingut una evolució molt bonica i ha estat capaç d'obrir els braços per ser família d'acollida del Joel, o l'Andreu, un boomer de 50 anys desubicat que interpreta Marc Cartes, que fins ara sempre havia estat l'home guapo de Catalunya", comenta Manso.

Les sèries diàries permeten donar molta més amplitud i profunditat als temes que tracten perquè com que cada setmana s'han d'emetre cinc capítols, cal allargar les històries en el temps. "No podem fer-les molt ràpides, ens quedaríem sense material i ens n'hauríem d'inventar 25 milions més cada trimestre", sosté Mallol. És per això que, per exemple, la història dels abusos del Maties ha durat tot un trimestre i el seu impacte en la trama ha estat gran. Tot i això, a vegades pot fer la sensació que les històries s'allarguen massa i van lentes. "Amb algunes històries sí que penso: «Ja n'hi ha prou, no?» Però d'altres van massa ràpid i penso que, pel que ha passat, la persona hauria d'estar traumatitzada de per vida; però no, al cap de dues setmanes ja s'ha recuperat", comenta Miquel.

Capítol final de temporada

El capítol especial de final de temporada i el primer de la següent són algunes de les coses que ja es plantegen a la bíblia: "Intentem que des de l'argument inicial hi hagi alguna excusa que faci que tot giri al voltant d'això, sigui un enterrament, una excursió, una desaparició… Busquem algun mecanisme que ens pugui generar una estructura més cinematogràfica que la resta de capítols, que en el fons són multitrama", explica Mallol. Aquests capítols especials sempre són els que més sorprenen l'espectador. "La mort del Quim del final de la temporada passada va ser surrealista. La meva parella no es creia que hagués mort, però jo sabia que sí perquè l'actor volia deixar la sèrie", explica Miquel. De fet, la seva mort no estava planejada a la bíblia, cosa que va fer canviar els plans dels guionistes, que van ser els que van decidir el seu destí. "El podríem haver enviat a Mallorca, però com que en aquesta sèrie no matem ningú, vam decidir fer-ho per veure quines conseqüències portaria", aclareix el guionista.

Mallol apunta que l'argument d'inici de la nova temporada el van reescriure diversos cops "no perquè no estigués bé, sinó perquè vam pensar que, sent la vuitena, li havíem de donar una volta més. Això no vol dir que hi haurà persecucions de cotxes, però ens vam trencar les banyes perquè hi hagués una mica de diferència". Manso afegeix: "Hi haurà molt de drama, comèdia i també un retorn; agradarà als fans de Com si fos ahir". I sobre el capítol final de la setena temporada avança que l'espectador "pot esperar una cosa que no s'espera".