Dijous al migdia, al Tot es mou, ens delectaven amb la imprescindible secció del cor. Una secció en expansió a la graella que, a TV3, també es podria titular la secció de la Corona espanyola. És significatiu com el títol que li posem fa més digerible la xafarderia. Si la televisió pública catalana instaurés en cada programa uns minuts per parlar de la monarquia seria un escàndol. Però si l’excusa és la premsa rosa, tot s’empassa més fàcilment i sembla més lleuger.
El gran tema d’aquesta setmana era el neuroma de Morton de la reina Letícia, una afecció dels nervis del peu que ha obligat sa majestat a haver d’atendre un besamans asseguda. O, com va resumir la col·laboradora del cor: “Va tenir que [sic] rebre’ls assentada [sic]”, en aquesta cura lingüística a la qual tanta atenció dedica TV3.
Helena Garcia Melero i els seus col·laboradors van explicar a l’audiència que Letícia, des que es va casar amb el príncep, va sempre amb talons i que des del 2020, quan li van diagnosticar aquest neuroma, va començar a portar sabates més planes. Van connectar en directe amb un metge especialista que va detallar les característiques d’aquesta afecció i va explicar que l’anatomia del peu i l’ús de sabates de taló són els dos factors potenciadors d’aquesta inflamació dels nervis. Va afegir que Letícia també patia una bursitis metatarsal i que tot plegat era molt molest perquè es tractava d’un dolor neuropàtic “que va directament al cervell”. Les dues col·laboradores van explicar que elles patien la mateixa afecció que Letícia.
Després d’acomiadar el metge, Melero va advertir l’audiència d’un detall que, des de casa, ja feia estona que observàvem: “Ara m’estava fixant que totes anem amb talons. Esclar que nosaltres ens els posem de forma puntual i no fem besamans. Normalment anem amb calçat esportiu”.
Però, tot i això, el missatge que envia la televisió pública és que aquestes sabates de taló d’agulla són les que atorguen bellesa, categoria i importància a les dones. Fins al punt que persones que pateixen aquest neuroma continuen recorrent a aquestes sabates de taló d’agulla. Mentre que, segons el seu discurs, la sabata plana i còmoda és per a quan et fan mal els peus o quan no hi ha exposició pública. I d’aquesta manera es perpetua l’ús social d’un calçat que provoca lesions que et poden enviar a la sala d’operacions.
La secció del Tot es mou va ser una paradoxa televisiva. Un acte d’incoherència absolut. Sort que, més tard, el programa ens va obsequiar amb un panorama que t’obnubilava i t’ho feia oblidar tot: una promoció d'El gran bingo musical. Digne dels migdies més tronats de les televisions privades. Els col·laboradors asseguts en cadires mentre una hostessa treia boles d’un bombo del bingo. Cada bola era una cançó famosa que entonaven un parell de cantants amb vestit de lluentons que animaven la festa. Els col·laboradors movien els braços i ratllaven les cançons d’una cartolina per cridar "línia!" i "bingo!" Televisió d’esplai decadent que també provocava un dolor neuropàtic difícil de suportar.
