La delicada frontera entre el periodisme i la publicitat
Darrerament, estem veient a TV3 un anunci del BBVA on, de manera molt pedagògica, ens publicita uns productes financers fent-nos reflexionar sobre els riscos de posar tots els ous en el mateix cistell. La singularitat d’aquesta publicitat és que el noi que ens ho explica és un periodista de la mateixa cadena, en Josep Palau, redactor del Tot es mou que acompanya l’Helena Garcia Melero en les feines de presentació.
Josep Palau és un comunicador excel·lent. Una telegènia esplèndida i una capacitat explicativa àgil i directa. No s’ha deixat arrossegar per les cantarelles viciades de l’ofici, no és esclau del prompter i construeix totes les frases sense haver de recórrer a crosses expressives. No titubeja ni allarga vocals. Es fa escoltar i converteix tot allò que explica en un missatge clar i comprensible. Aquesta setmana, al Tot es mou, recordava els vint-i-cinc anys de la tragèdia de la barca l’Oca que es va enfonsar a l’estany de Banyoles. Aleshores, en Josep Palau era una criatura. Però, així i tot, ho va explicar a l’audiència gairebé com si ho recordés. Dimarts aclaria els trets més essencials de la guerra entre Israel i Hamàs amb l’ajuda d’un mapa. I minuts més tard va informar els espectadors sobre la proposta d’amnistia. Dimecres ens va relatar quines personalitats serien les protagonistes de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. Sempre impecable, ni un sol entrebanc, gens dubitatiu.
Però després, en altres franges horàries, durant les pauses de publicitat de TV3, et retrobes amb en Josep Palau transformat en home anunci, conversant amb uns suposats propietaris de petits negocis i comentant els avantatges del BBVA. No és la primera vegada que això passa a TV3. Fa cinc anys, era el periodista Lluís Marquina qui tenia aquesta missió i ens aconsellava, en un anunci, quants diners de la nòmina havíem de destinar al pagament de la hipoteca.
És possible que aquestes sinergies entre la cadena i el banc formin part d’un acord. Una mena de win-win, on l’entitat inverteix diners en publicitat i, a canvi, la cadena posa a la seva disposició un dels seus millors comunicadors perquè canti les excel·lències del producte financer.
Fa mal als ulls que una televisió pública com TV3 no compti amb cap codi ètic o regulador que garanteixi la frontera entre informació i publicitat, també entre els seus professionals. És una de les màximes que s’expliquen el primer any de periodisme a la facultat. El motiu pel qual BBVA recorre a un periodista de la televisió pública i no a un actor és senzill: utilitzen un professional que ja s’ha guanyat la credibilitat entre l’audiència de la cadena, resulta familiar i fa confiança. I, de passada, dissimulen un missatge persuasiu atribuint al seu producte un valor d’informació independent i rigorosa. S’aprofiten del bagatge professional del protagonista per camuflar una oferta financera. I, en aquest ofici, la tria de cistells és limitada. Els ous, o els tens en el periodisme o els tens en la publicitat.
