Dissabte, al Telenotícies vespre, ens informaven d’algunes particularitats sobre el canvi d’hora d’aquella matinada. Aquesta vegada la notícia de cada any s’enfocava en com el nou horari afectava els àpats. El tema estava una mica forçat perquè, al capdavall, els consells nutricionals que donaven servien per a qualsevol època, però, vaja, ja se sap que en aquestes informacions que formen part de les rutines de cada any, que es repeteixen des de fa dècades, s’han de fer filigranes per aportar-hi una mica d’innovació. Com també és habitual en el Telenotícies cap de setmana, són informacions, a més, que es poden preparar amb antelació per reduir la càrrega laboral de l’equip més reduït dels dies festius.
En la notícia s’entrevistaven dues expertes. La primera era una professora de la UOC i investigadora de la Universitat de Colúmbia, que explicava en català la importància sobre les hores del consum d’aliments. Fins aquí, tot en ordre. Després intervenia una catedràtica de fisiologia de la Universitat de Múrcia, que ens il·lustrava sobre la millor hora del dia per prendre els carbohidrats, i aconsellava fer-ho al matí per una qüestió de la regulació de la insulina i la gestió que fa el cos del sucre. Aquesta catedràtica oferia les explicacions amb molta claredat i concisió, d’una manera impecable, en castellà. Té lògica si entrevistes una catedràtica de la Universitat de Múrcia.
Si es tracta d’entrevistar una eminència mundial en qualsevol matèria, una celebritat de prestigi internacional, tant és l’idioma en què parli perquè s’entén que és una magnífica oportunitat per als espectadors i per a la televisió d’accedir a un dels grans talents de l’àmbit que sigui. Ara bé, per entrevistar un expert en fisiologia i preguntar-li per la digestió dels carbohidrats, segur que trobem algun professional acreditat que pugui respondre en català la consulta dels serveis informatius. Sense desmerèixer en cap cas la professional que tan amablement va atendre el Telenotícies, potser cal recordar que la televisió pública de Catalunya hi és, en part, per difondre la realitat del país i també el seu talent, i fer-ho en la llengua pròpia. Recórrer a una catedràtica de la Universitat de Múrcia crea l’equívoc que no existeix cap altra experta en fisiologia que parli català. Un dels objectius dels mitjans públics és, precisament, crear aquesta normalitat del nostre àmbit nacional. I més quan d'experts en aquesta matèria n’hi ha a cabassos. A sobre hi ha l’agreujant de la previsió. En una situació d’emergència i treballant contrarellotge pots acabar recorrent al primer expert que trobes. Però per a una notícia que té marge de preparació no hi ha justificació possible.
Caldria, a més, enfortir i potenciar les sinergies entre les institucions públiques, molt especialment entre les universitats i els mitjans de comunicació del país, perquè és una manera de visibilitzar, valorar i prestigiar els professionals que s’han format, en part, gràcies als nostres impostos.
