“Visca la cultura! Benvinguts a Nervi!”. La periodista Andrea Gumes obria amb aquest clam el nou programa cultural de TV3. Nervi incorpora altres formats de 3Cat. Funciona com un receptacle. És la medul·la on conflueixen nous espais culturals de la plataforma i des d’on es convida a descobrir-los complets.
Un d’ells és Gran, un muntatge audiovisual al voltant d’un èxit cultural, sigui literari, musical, cinematogràfic o televisiu. A partir d’una miscel·lània d’imatges es va posant en context una determinada obra. Un espai que té alguna cosa de Wikipedia visual que, en alguns moments, peca de monòton. La narració no respira. El relat pivota sobre un text llegit, de tarannà enciclopèdic, que sembla il·lustrat a posteriori, i això el fa poc suggeridor o poètic.
L’altre és Les feres, amb actuacions musicals de petit format. La realització té cura per contextualitzar-les en espais càlids per potenciar un aire entranyable i proper, gairebé amb la intenció de crear la sensació d’un privilegiat concert privat per a l’espectador.
Els altres espais són dos videopòdcasts, mostra del caràcter transversal de la plataforma 3Cat. Replicants se centra en el gènere de la ciència-ficció, el terror i la fantasia. La crítica de cinema Mariona Borrull condueix una taula rodona d’experts al voltant d’aquests imaginaris construint converses molt interessants on de vegades es desemboca en altres universos i reflexions que evidencien com el gènere fantàstic impregna les nostres vides. L’altre videopòdcast és 3 Vides, que apel·la a la tercera vida que molta gent construeix en els videojocs, més enllà de la real i la digital. El comunicador i gamer Patrick Urbano planteja la taula de conversa al voltant dels conceptes i les narratives més recurrents del món virtual i això permet una reflexió una mica més profunda i simbòlica d’aquestes ficcions interactives. És un espai pensat, sobretot, per a conneisseurs d’aquest àmbit.
Tot té cabuda a Nervi. És un format flexible i acollidor. Andrea Gumes va donant pas a les diferents càpsules i assumeix també l’entrevista a una personalitat de la cultura. En la primera emissió, la periodista Júlia Bertran condueix una tertúlia sobre creació artística, i en pròximes emissions s’hi aniran incorporant més col·laboradors. El programa es tanca amb una agenda de recomanacions.
Nervi és interessant des del punt de vista de la riquesa dels continguts, tractats des de la sensibilitat i l’expertesa. Televisivament, però, és un programa de ràdio amb imatges afegides per dissimular-ho. La fragmentació de continguts units per donapassos, que a vegades porten a nous donapassos, fa perillar l’esperit enèrgic del format. S’esforça per incorporar la transversalitat de llenguatges, gèneres i dispositius a través de l’essència comuna i la nutrició de l’ànima. Però, més enllà de la idea del reaprofitament, dipositar la cultura en un contenidor també té el risc de ser massa hermètic. A Nervi li falta una mica d’oxigen i sensacions. Tot passa entre parets i sobre una taula. És víctima d’allò que sempre acaba afectant els programes culturals i que en limita el potencial: la precarietat pressupostària.
