Nova temporada de Crims a TV3, que va escollir començar amb un assassinat molt nostrat: víctima i assassí catalans, de classe benestant, amb una motivació de fons vinculada a l’estafa d’un habitatge de luxe. Molt adequat per a la televisió pública. En l’estrena vam detectar una certa moderació de les formes del true crime, com si haguessin rebaixat el nivell de truculència impostada que hi solen afegir. Veurem si és una nova inèrcia o una excepció. En l’estrena de la temporada el fil conductor del relat s’explicava a través del testimoni de la filla de la víctima. No és habitual que les famílies participin de l’espectacle de la mort del seu difunt, però ha passat en alguns episodis. En l’anterior temporada, amb l’assassinat de Jordi Comas, president de la patronal dels empresaris de Girona, la seva viuda explicava els detalls del crim a dins de la mateixa casa on es van produir els fets horribles. Carles Porta, excepcionalment, participava de cos present en la història per anar fent preguntes. A la segona temporada, en el crim que patia la família Castell del Montsià, la mare i el germà de la noia assassinada el 1982 també col·laboraven a construir el relat. O, amb l’assassinat d’Helena Jubany, la família hi participava amb l’esperança de reactivar la investigació.
Aquesta vegada, amb el crim de Palauet, la filla de la víctima es col·locava a la taula de declaracions, en el fons habitual dels testimonis, i demostrava un ímpetu explicatiu i una naturalitat que s’adaptava al to del programa. No és un detall anecdòtic, sinó que demostra com Crims, tot i el seu sensacionalisme, s’ha anat integrant en la cultura popular, i que per a algunes famílies relatar la seva gran desgràcia ha esdevingut una manera de tancar el cercle. És com si la possibilitat de recrear el cas esdevingués catàrtic o guaridor. L’oportunitat d’espolsar els fantasmes d’una tragèdia. També una possibilitat de treure’s públicament l’estigma d’un misteri amb què han hagut de conviure malgrat ells. La popularitat del programa ha provocat que, ara, els testimonis participin en el relat molt conscients del que s’espera d’ells i de la narrativa.
Després de tots els discursos promocionals de Carles Porta sobre el respecte a les víctimes, hi ha un detall d’un mal gust terrible. I és quan, a la pausa publicitària, ens anuncien el videojoc de Crims. Hi ha una filla explicant la mort de la seva mare o t’informen sobre com els pobres pares de la víctima van morir poc després de la desaparició de la seva filla. Però quan arriben els anuncis, et conviden a descarregar-te una aplicació perquè juguis a fer de policia. El negoci és el negoci. Una clatellada obscena i freda que et recorda que Crims ha convertit els assassinats i segrestos en un oci col·lectiu. Cues a l’exposició del Palau Robert, cues per fer el xafarder a Tor i descàrregues del videojoc durant els anuncis, entre misteri i desgràcia. “Líders en crònica negra”, promociona la cadena, com si l'esbudellament del personal fos un element de necessitat i prestigi en el servei públic.
