Que les criatures no callin
El canal infantil i juvenil SX3 va oferir ahir un especial contra l’assetjament escolar coincidint amb el Dia Internacional contra el Bullying. El podeu recuperar a la plataforma digital. L’InfoK, l’informatiu del canal, i el Ràndom, el magazín interactiu, es van unir per divulgar sobre aquest problema que, malauradament, continua present en els telenotícies amb casos tràgics. És obvi que la televisió no pot quedar encallada en les notícies que ens arriben quan ja és massa tard per actuar. El mitjà ha de poder utilitzar la seva funció amb una finalitat pedagògica i preventiva.
En el No callis! Contra el bullying, Maria Bouabdellah i David Its Me del Ràndom moderaven un debat amb nois i noies on es feien preguntes sobre el bullying i la manera d’actuar. En una aula d’una escola es recreaven, simbòlicament, situacions d’assetjament per analitzar les emocions que es desencadenen al seu voltant. Els participants del debat entrevistaven també una noia que parlava de la seva experiència. I Núria Vilanova, presentadora de l’InfoK, posava l’atenció en el mòbil com a giny que, potencialment, pot provocar una gran angoixa i malestar.
Mitja hora de programa, potser poc original, però útil ni que sigui per funcionar com a llavor per abordar aquest problema tan antic però tan difícil d’erradicar. A la plataforma s’hi ofereixen més continguts complementaris.
En el plantejament del No callis! Contra el bullying s’evidenciava que els nois i noies participants en el debat tenien tan apresa i assumida la part teòrica d’aquest drama que més que connectar i aprofundir en la complexitat del problema, el relat adquiria una superficialitat que el simplificava en excés. Hi havia un moment en què Bouabdellah i Its Me preguntaven als participants si estaven d’acord o no amb algunes afirmacions: “La persona que té el rol d’agressor és forta”. Tots, de manera unànime, sense dubtes, tenien clar que la premissa era falsa perquè darrere del comportament violent s’hi amaguen inseguretats i febleses. D’acord. Però a la pràctica, en la quotidianitat de l’aula, aquesta no és la percepció dels estudiants. Són inèrcies difícils de capgirar i, en aquest sentit, faltava poder anar una mica més enllà. ¿Si ho tenim tan clar, per què continua passant? ¿I per què encara costa tant de detectar? Potser en algun moment va faltar una veu autoritzada, una figura d’expertesa, de les que sempre sap trobar tan bé l’InfoK, per portar arguments uns mica més elaborats a un llenguatge més planer. Més endavant, en canvi, el relat sincer i serè dels nois i noies víctimes del bullying que, individualment, parlaven amb la periodista Irene Blay facilitava una projecció més emocional. Servia de mirall. Amb tot, hi havia un factor clau que sí que va saber potenciar el programa: incentivar la canalla a parlar i demanar ajuda, fossin víctimes o observadors. Si el programa serveix per convèncer una sola criatura perquè ho faci, ja haurà valgut la pena. Per això és important recuperar aquest especial, a l’escola o a casa.
