Les cosines del 'Com si fos ahir'

Una de les trames més delirants dels últims mesos del Com si fos ahir és, sense cap mena de dubte, la de les cosines, la Lídia i la Gina, embolicades amb el mateix amant i engalipador de senyores. Introduir a la història un personatge d’aquests que els mitjans anomenen “estafador de l’amor” no està malament, bàsicament perquè hem pogut veure a les notícies i en reportatges com aquests individus existeixen i sovint se surten amb la seva. Construir el relat per duplicat ja ha sigut una mica atrevit, però després la sèrie ha acabat abocada a la turquització. Ha sigut tot tan exagerat, forçat i melodramàtic que el Com si fos ahir ja sembla una telenovel·la turca passada de rosca. Primer la rivalitat de les cosines per l’herència i després la inaudita i surrealista seducció del marit de la Gina per part de la Lídia. Deduïm que la filigrana servia per donar una via de sortida al personatge del Jordi, que ha desaparegut (temporalment?) de la sèrie. Aleshores, les dues dones es recomanaven una aplicació de cites i feien un pacte estrany: decidien no parlar entre elles de les seves relacions amoroses donada la seva tendència a sentir-se atretes pel mateix perfil d’home. Estrany. A partir d’aquí entràvem en la dinàmica de l’estafador sentimental jugant en paral·lel, com les enganyava i obtenia transferències per duplicat. El descobriment de la farsa ja va tenir aires de culebró tronat amb el desmai de la Lídia enmig del carrer. Capítol a capítol, la cosa anava degenerant cada vegada més. El plantejament dels Mossos d’utilitzar la Marta com a esquer per enxampar l’estafador in fraganti ja era bastant inversemblant. Uns Mossos, per cert, que estan quedant com uns ineptes. Organitzen una trampa temerària per detenir l’estafador però, finalment, se’ls escapa al mig del carrer perquè les cosines, en un estat d’histèria propi d’un esquetx dolent del José Mota, ataquen el lladre a cops de bossa mentre la policia intenta emportar-se’l a comissaria. Per no parlar del fracàs i l'apatia dels Mossos en el cas del bar del narcotràfic on s’utilitzen menors. Seguint amb les cosinetes, el trist paper d’aquests dos personatges femenins és alarmant. I molt especialment el de la Gina, que té més recorregut narratiu a la sèrie, i així i tot ha acabat en un rol que no encaixa amb el tarannà del seu personatge. Les amenaces i les persecucions pel carrer ja s’entén que eren per afegir una mica de suspens i acció al Com si fos ahir, que de tant en tant necessita una mica de sacsejada per no caure en l’avorriment costumista. Però l’esperpent final l’hem constatat en els últims minuts de l’episodi d’aquest divendres. Aquest gir d’última hora ja ha sigut el súmmum del despropòsit. Més que estimular el neguit o l’empatia de l’espectador, el que fa és arrossegar-lo a la burla i els escarafalls. La trama degenera al nivell de les telenovel·les més histriòniques. Amb la trama de les cosines del Com si fos ahir han arrossegat l’espectador al hate-watching, en què t’enganxes a la sèrie per riure’t de la deriva del guió. O potser és que ja es tracta d’això...

Set anys de conquestes de l'estafador de Tinder: "Destrossa vides, t’enfonsa emocionalment"