Sant Joan és una altra d’aquelles festes en què la tradició obliga els informatius a fer els vídeos de cada any sobre coques i petards per perpetuar els costums. Són petits reportatges en què cada vegada s’ha d’explicar el mateix: per Reis, el tortell; per Pasqua, la mona; per Sant Joan, les coques; per Tots Sants, els panellets i les castanyes, i per Nadal, els torrons i les neules. Un clàssic informatiu és indicar a l’audiència la xifra que demostri el consum massiu. És la dada que avala la continuïtat de la tradició i la que convida tothom que vulgui a sumar-se al costum per no quedar-ne exclòs. Les innovacions gastronòmiques són ara l’excusa que permet introduir algun contingut diferent a les notícies de cada any. Els nous ingredients sorprenents del torró, les mones de Pasqua veganes i, aquest Sant Joan, les noves versions de les coques que surten del tòpic.
Ara bé, el que no canvia és la manca d’iniciativa dels Telenotícies per modificar les rutines informatives. Una cosa és que ja ens hàgim acostumat que el vídeo del migdia i el del vespre siguin pràcticament iguals. I l’altra que, a l’hora de donar pas al vídeo, no hi hagi la voluntat ni de canviar el temps verbal que correspon a l’hora d’emissió. A un quart de deu del vespre, quan les pastisseries ja estan tancades i la gent ja està a punt de menjar-se-la, apareix Toni Cruanyes al Telenotícies i ens diu que “la coincidència de Sant Joan en divendres i la normalitat recuperada després de la pandèmia fan preveure que es vendran moltes coques”. Es vendran moltes coques? A un quart de deu del vespre, en tot cas, “s’hauran venut moltes coques”. Al vídeo posterior, una altra vegada. Agustí Forné començava la locució fent referència a la repetició de les tradicions: “Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca” i, tot seguit, sant tornem-hi: “Se’n vendran un milió vuit-centes mil”, ens deien a les 21.19 h del dia de la revetlla. A aquesta hora, s’han venut totes.
Ajustar el temps verbal de la notícia perquè més o menys quadri amb la percepció que té l’espectador de la jornada no deu costar tant. El Telenotícies no pot semblar una entitat aïllada de la realitat de l’audiència. Si es parla d’una celebració massiva en què es consumeixen gairebé dos milions de coques artesanes, Cruanyes ha de ser permeable o sensible al que a aquella hora passa a les llars del país. “Es vendran moltes coques” és donar pas a la notícia amb esma. Fer una referència als preparatius que a aquella hora hi deu haver en moltes cases i adaptar el temps verbal a les coques que ja es deuen haver venut i que la gent ja s’està a punt de menjar demostra més proximitat amb l’espectador. I, sobretot, un esperit professional a no caure en tòpics i inèrcies informatives caduques. O, si no, haurem d’ampliar la dita: “Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca, ni Telenotícies sense clixés”.
