El collage de Xirinacs
Dilluns TV3 va emetre el telefilm Sis nits d’agost, l’adaptació televisiva de la novel·la de Jordi Lara del mateix títol que reconstrueix els últims dies de vida del capellà, filòsof i polític Lluís Maria Xirinacs. El 6 d’agost del 2007, coincidint amb el dia del seu setanta-cinquè aniversari, va pujar a la muntanya amb el desig de morir-hi sol, de manera natural, enmig dels magnífics paisatges del Taga. Tot i que s’hi esforça, la pel·lícula no té el detall minuciós, la poètica i l’espiritualitat que transmet el llibre de Lara. Tot i la voluntat de fer un guió que tingui en compte el caràcter espiritual i intimista dels personatges, la figura del protagonista queda desdibuixada oferint a l’espectador un retrat estrany. Per als lectors del llibre era més fàcil interpretar el resultat televisiu. Per a l’audiència neòfita en les singularitats del personatge respecte a la meditació i les formes volgudes de morir, aquells esbufecs al seient de copilot del cotxe i les singularitats quotidianes de Xirinacs perdien la mística per caure en la perplexitat o la incomprensió. I això que la interpretació de Manel Barceló era intensa i convincent. Magnífic a l’hora d’expressar una inseguretat física, gairebé infantil, i una sexualitat molt tímida en contrast amb la intensitat i la solidesa intel·lectuals. Es desprenia la connexió entre l’actor i el personatge. No era un problema d’actuació sinó narratiu.
El guió feia un esforç per adaptar-se a un altre gènere que ha de respondre a necessitats molt diferents del receptor. La trama de la parella protagonista en situació de crisi, en què una busca un fill i l’altra la llavor d’una novel·la que la porta a redescobrir-se a ella mateixa, era una solució comprensible però que en molts moments feia trontollar la història. Esponjava la densitat filosòfica, aportava un ritme extra a la història de Xirinacs, més pausada i estàtica. Però era més inconsistent malgrat la qualitat de les actrius Anna Alarcón i Neus Ballbé. El procés de recerca periodística de la Duna era eficaç per presentar el ventall de personatges vinculats a la mort de Xirinacs i aprofundir en el protagonista.
La història de la manta, televisivament, quedava resolta d’una manera inquietant. I a les famoses “pelleringues” als arbres al voltant del cadàver s’hi atribuïa una aura de misteri que esdevé entre accessori, innecessari i decebedor.
En la conclusió s’hi abocava tota la càrrega política. El final es desenvolupa en una seu electoral de l’1 d’Octubre. La pancarta amb el lema de Xirinacs “Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar la vida en el seu alliberament i defensa” es convertia en una mena d’al·legoria amb les protagonistes parlant de descendència. Una postal una mica passada de rosca. El comiat adquiria forma d’homenatge al marge de l’argument. Però amb la sensació que més que l’essència de Xirinacs vam veure un collage una mica desconcertant.
