Divendres el Planta baixa va crear un moment televisiu xocant, d’aquells que es fan mirar. Per inesperat, per diferent, per emotiu, per sincer i per aquell punt de xafarderia que suposa presenciar com un personatge públic d’aparença més aviat seriosa i freda mostra una parcel·la de la seva privacitat.
L’Agnès Marquès entrevistava Olga Tubau, l’advocada de Josep Lluís Trapero en el judici a l’Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos. Després de parlar uns minuts sobre la seva feina, la periodista li va anunciar que tenien un regal per a ella. El programa va donar pas a unes imatges d’un vídeo de Trapero escrivint en una taula. Va començar a sonar una música suau i melancòlica de piano i, a continuació, vam sentir la veu greu i radiofònica de Trapero. Li havia escrit una carta a la seva amiga i advocada: “Benvolguda Olga. Ha passat el temps. La vida va acabar ordenant. Encara, quan tanco els ulls i hi penso, apareix el teu somriure, el teu caminar com desplaçant-te en uns patins i la teva maleta acompanyant-te...” La realització del programa va partir la pantalla. En una meitat hi vèiem la reacció de Tubau, somrient, entre admirada i torbada per aquell instant de confessió cordial i franca d’un amic. A l’altra meitat s’anaven succeint les imatges d’arxiu de Trapero i l’advocada per il·lustrar el missatge de l’epístola. Algunes de les frases i paraules se sobreimpressionaven en pantalla amb lletra lligada per reforçar la idea del redactat personal. “Recordo quan em deies que en l’hipotètic cas que perdéssim el judici, cosa que no contemplaves, et dificultaria molt continuar amb l’exercici de la professió”, anava dient la veu de Trapero. La narració va anar agafant un to cada vegada més melancòlic i emotiu. La carta completa es va allargar tres minuts i deu segons, que en televisió és una eternitat. El missatge de Trapero repassava a grans trets la trajectòria de l’advocada lloant la seva tenacitat i el compliment estricte de les regles del joc. La missiva acabava amb un “gràcies eternes” i la imatge que tantes vegades hem vist d’advocada i client fusionant-se en una abraçada de felicitat i afecte.
Rebut el regal, Tubau, amb una certa contenció, els hi va agrair al programa i a Trapero. Televisivament, va ser un cop d’efecte. Una idea que va agafar desprevinguda la convidada però també l’audiència. Tot i el punt de carrincloneria, tenia els ingredients de l’eficàcia mediàtica: la sorpresa, l’emotivitat, l’èpica narrativa, una certa exhibició de la intimitat i la celebració de l’amistat com a tema de fons.
Després d’aquell obsequi, l’entrevista va continuar. Marquès li va preguntar a Tubau si, en general, els homes prefereixen ser defensats per altres homes. La resposta de l’advocada va ser interessant, plena de matisos i molt ben explicada. Però el programa es va acabar. Ens vam quedar amb les ganes que aquella conversa continués. Estaria bé una segona part de l’entrevista i, de passada, l’advocada es pot preparar la resposta a Trapero. Encara serà la televisió qui revifarà el gènere epistolar.
