Cal fer visible la incompetència

En Cristian, un noi de Rellinars amb síndrome de Down, que ja no pot anar amb transport adaptat al centre ocupacional de Terrassa on treballa.
2 min

L’edició del Telenotícies comarques de dimarts posava de manifest la incompetència de les institucions públiques, sobretot quan menyspreen les necessitats dels ciutadans. Pere Bosch explicava que la notícia demostrava com el xoc entre administracions per determinar les seves responsabilitats deixa les famílies a l’estacada. Descobríem el cas del Cristian, un noi de Rellinars amb síndrome de Down que ja no pot anar amb transport adaptat al centre ocupacional de Terrassa on treballa. Tot i que té dret a aquest tipus de transport, cap administració considera que se n’hagi de fer càrrec. El vídeo ens mostrava el Cristian amb el seu pare al voral de la carretera on s’atura l’autobús adaptat que passa pel poble. “Des de fa dos mesos no l'hi deixen pujar. El motiu és que s’ha fet gran i ja no està escolaritzat”. De fet, a la notícia vèiem com l’autobús s’aturava, però el Cristian no hi pujava. L’informatiu advertia, a més, com en el futur aquesta situació es pot agreujar. En aquest autobús adaptat ara sí que hi va el Manel, de 17 anys, que té autisme amb una discapacitat del 81%. És l’únic alumne d’educació especial que queda al poble, però quan es faci més gran també perdrà el dret d'utilitzar aquest transport. La seva mare també lamentava davant la càmera la situació amb què es pot trobar en un futur pròxim. 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La notícia explicava com les diferents administracions es passen la pilota. El departament de Drets Socials diu que és competència de l’administració local. El Consell Comarcal determina que l’únic transport adaptat és l’escolar i, per tant, depèn d’Educació. I el departament d’Educació diu que el seu servei només és per a alumnes i que, per tant, és competència de les altres administracions. Un aplaudiment per a totes elles, que en comptes de col·laborar reguen el seu hortet. I aquí és on el periodisme entra en joc i activa els mecanismes de denúncia. La televisió pública n’informa per fer pressió i evidenciar que, al darrere de tota la burocràcia i els tràmits administratius, hi ha una persona a qui no se li respecten els drets. A la notícia, de moment, vèiem com és el pare del Cristian qui cada dia acompanya i recull el fill al centre ocupacional de Terrassa. Esperem que, ben aviat, el Telenotícies comarques ens pugui actualitzar el cas per dir-nos que finalment les administracions han estat a l'altura de les circumstàncies. 

Petits detalls que són importants

Dilluns, al Telenotícies vespre, es feien ressò del cas Pelicot i de la jornada de judici on havien declarat els fills de Gisèle i Dominique Pelicot. En la notícia s’incloïa les declaracions als mitjans del fill gran, David Pelicot, que comentava les dificultats emocionals per pujar a l’estrada, de les quals ja l’havia advertit la mare. El rètol en pantalla el presentava com a "fill de l’acusat" i ometia que també era fill de la víctima. És un detall informatiu molt petit, però no està exempt d’un cert significat quan parlem dels biaixos a l’hora de tractar la violència masclista.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats