El periodista Joan Salvat, responsable del 30 minuts durant 24 anys, del 60 minuts durant 27 anys i del Sense ficció al llarg de vuit anys, es jubila. Aquest cap de setmana enviava als espectadors una carta de comiat que trobareu al 3 a la carta. Dissabte el vam veure de manera fugaç, en una connexió en directe al Col·lapse de Ricard Ustrell. Hi homenatjaven Margalida Solivellas, la corresponsal de TV3 a les Balears, que també es jubila. Tot i que alguns moments de les sorpreses televisives feien patir, l’instant entranyable es va produir quan els dos veterans companys de cadena van poder parlar entre ells. Solivellas li va voler agrair el suport que li va oferir Joan Salvat anys enrere, durant el procés de realització d’un 30 minuts que va tenir un gran impacte social: les estafes als avis de l’Imserso a Mallorca. Aquesta complicitat diu alguna cosa de l’essència del 30 minuts. El programa més veterà i emblemàtic de la televisió pública s’ha basat sempre en el treball d’equip. El Trenta ha acollit magnífics professionals de la cadena i, a la vegada, ha sabut crear escola. Però més enllà de l’empremta transversal i la implicació col·lectiva també és cert que Joan Salvat va ser clau en la pervivència del format i, sobretot, en la seva dignitat i credibilitat. Joan Salvat no ha tingut mai por de practicar el periodisme més ortodox. En unes èpoques en què a la televisió se li exigia ser disruptiva i creativa i que el periodisme de les privades hi influïa negativament submergint-se (fins a ofegar-se) en relats innovadors basats en els impactes, les sirenes i el sensacionalisme, els reportatges del 30 minuts van continuar exercint de notaris de la realitat, la més propera i la meva llunyana. “La televisió és el joglar del nostre segle”, va dir en una ocasió Joan Salvat. I ha fet estrictament això: explicar molt bé el món des de la sensibilitat però des del rigor i la distància que exigeix la professió. Salvat ha fet honor al periodisme més clàssic i honest sense pretensions de fer invents. Recordava en la seva carta de comiat com ha canviat al món al llarg dels 37 anys de dedicació a la feina: la Revolució Iraniana, la caiguda del Mur de Berlín i la de les Torres Bessones, la Guerra del Golf, les Primaveres Àrabs, les crisis migratòries de la Mediterrània, el conflicte amb ETA i l’atenció especial a la recuperació de la memòria històrica. Però en el seu currículum també hi ha milers de quilòmetres arreu del planeta i un ofici que desapareix: el del reporter intrèpid que volia ser en el lloc dels fets quan més calia. El 30 minuts s’ha mantingut ferm en la filosofia fundacional de TV3: la mirada universal, competitiva, d’interès general, des d’una òptica que connectava amb la sensibilitat de l’audiència. Joan Salvat no ha perdut mai la vocació de servei públic, aquest periodisme que “intenta donar les claus de l’evolució social”, com destacava ell a la seva carta. Desitgem a Joan Salvat una jubilació a l’altura del seu compromís periodístic. Gràcies pel mestratge i per tan bona feina.
