Això sí que fa saltar les alarmes

Des de fa anys, els espectadors patim una allau d’anuncis de sistemes d’alarma de protecció de les nostres cases. Un indici que, més enllà d’inèrcies i necessitats comercials, connecta amb aspectes que tenen a veure amb el context social. Aquesta gran varietat de marques i empreses de seguretat que s’anuncien amb la finalitat de protegir-nos sovint treuen rèdit econòmic de la construcció d’un relat mediàtic promogut per les cadenes privades que estimula la percepció d’inseguretat ciutadana i la por a l’ocupació d’habitatges. Després d’un cas inaudit d’ocupació de la casa d’una velleta que va sortir a comprar llet i després no hi va poder entrar, et fan una pausa publicitària on et venen un sistema d’alarma infal·lible. 

Però l’alarma que avui ens ocupa sona d’una manera molt diferent. Des de fa setmanes, veiem a TV3 un anunci de Movistar Prosegur Alarmas que també incita a la preocupació però per raons molt diferents. Hi veiem una parella que va dins d'un cotxe i que sembla que acaba de sortir de casa. L’home, amoïnat, comenta a la dona del seu costat: “I escolta, el gos no farà botar l’alarma?”. I la dona li contesta: “Impossible”. La pregunta és estranya. La resposta d’ella és correcta. És impossible que el gos faci botar l’alarma perquè el dispositiu no és prou elàstic perquè piqui amb el terra i s’elevi repetidament com si fos una pilota de goma. Els gossos, tot i la seva intel·ligència, tampoc són uns mamífers amb gaires habilitats pel bàsquet. Però, de seguida, la locució hi torna: “Amb la càmera intel·ligent 360 pots veure el que fa la teva mascota i tenir l’alarma connectada sense que boti”. La segona vegada que es fa servir el verb botar confirmes l’error. És un problema de traducció del castellà, en què algun traductor, sigui automàtic o un humà poc competent, s’ha complicat l’existència traduint “hacer saltar la alarma” per “fer botar l’alarma”, en comptes d’utilitzar el verb saltar, que hauria sigut més fàcil i, sobretot, més correcte.

Però aquest no és l’únic motiu descoratjador de l’anunci. No és només la deshumanització i automatització dels processos de traducció. És que cap dels responsables del circuit de producció i difusió no s’ha adonat de l’errada tot i els múltiples filtres pels quals passa un anunci. Ni el locutor de l’espot, ni l’agència publicitària, ni la marca anunciant, ni el departament comercial de TV3, ni els lingüistes de la cadena. Això sí que fa saltar les alarmes. Senzillament, l’anunci entra dins dels engranatges mediàtics sense cap mena de supervisió aparent i es va emetent, amb una errada lingüística força còmica que sobreviu davant la indiferència general que provoca la saturació publicitària. 

Al final de l’anunci hi ha un eslògan que resulta fins i tot irònic. “Tecnologia per protegir millor”, diu la veu masculina per tancar l’anunci. És evident que, en aquest cas, la tecnologia no ha servit per protegir el català.