Si t’agrada 'Crims'...

Si t’agrada Crims, t’encantarà El forense, el nou programa a la plataforma 3Cat que et garanteix la triple M: mort, morbo i misteri. Una docusèrie de sis capítols on Manel Alías, l’excorresponsal a Moscou de TV3, és ara el fil conductor de les històries del forense Narcís Bardalet. Sensacionalisme de primera qualitat i, a sobre, justificat amb arguments ben arregladets perquè tinguis la convicció que mirant-ho estàs contribuint al progrés emocional de la societat: “Jo tinc la teoria que com més atrevits siguem a l’hora d’acostar-nos-hi i de parlar de la mort, més atrevits serem a l’hora de gaudir de la vida. Aquest és, de fet, un espai sobre la vida. Simplement el que fem és començar a parlar-ne pel final, per la mort”, es justifica Alías. No cal ni que us sentiu culpables. Quan us facin el primer pla d’unes laceracions a la tíbia d’una morta només heu de pensar que esteu gaudint de la vida. 

A través d’alguns dels casos que Bardalet ha afrontat al llarg de la seva carrera professional, ens van ensenyant recreacions de cadàvers i les marques que serveixen per saber què li va passar a aquella persona. Ens detallen característiques de les ferides, processos de descomposició dels cadàvers i descripcions de diferents maneres de morir. Des de les més comunes a les més insòlites. Tot plegat s’acompanya dels pensaments i les reflexions del doctor Bardalet, a qui la seva trajectòria com a forense i com a pediatre li ha donat una filosofia de vida que comparteix amb els espectadors. Bardalet explica les històries com aquells avis que ho feien antigament a la vora del foc. Amb la veu greu, amb circumspecció, amb detalls, amb pauses i, també, amb un sadisme molt sibil·lí, conscient que allò que està explicant té el poder d’impactar, pertorbar o incomodar la sensibilitat de les persones que no estan acostumades a tractar diàriament amb la mort. Fins i tot hi ha un capítol dedicat a la mort i als nens. Tot plegat fa que el relat esdevingui addictiu. A El forense t’hi enganxes encara que no vulguis. Sap utilitzar a la perfecció les eines televisives. Tenen els dos millors protagonistes. Un metge veterà ple d’històries i un periodista més jove que sap com estirar el fil per construir la narració. Alías abusa una mica de l’ús del “jo” i s’exposa personalment en les històries. El guió és audaç elaborant diferents capes narratives i plasmant els salts temporals de les històries. Construeix amb habilitat el cas important i el farceix amb encert de testimonis i reflexions complementàries. Visualment, hi ha un treball meticulós. Les recreacions del passat, les escenes d’un crim o d’una mort, la feina a la taula d’autòpsies, les caracteritzacions dels cadàvers són realistes i s’articulen molt bé al voltant del guió. El despatx de Bardalet esdevé pràcticament un àmbit confessional on l’espectador pot ficar el nas. El forense ha sabut desviar-se del true crime més tradicional a partir de l’excusa biogràfica de Bardalet, però accentua aquesta obcecació una mica macabra pels successos en la qual TV3 comença a excedir-se.