El grafisme de l’agulla al marge inferior de la pantalla, la que indica els hectòmetres cúbics d’aigua que hi ha a les conques internes de Catalunya, s’ha convertit en una addicció televisiva a moltes llars. Des de fa mesos, aquest gràfic tan senzill ha esdevingut el nou incentiu per la informació del temps de TV3. Aquest grafisme, exhibit de manera permanent en pantalla durant la secció meteorològica, ha fet més que cap campanya institucional de les que ens assegurava que l’aigua no cau del cel. La xifra de les conques internes és, actualment, una nova emoció, com el resultat d’un partit de futbol, la distribució dels escons en una nit electoral o el número de la grossa de Nadal. L’actualització de la xifra a cada jornada, és motiu de celebració o desil·lusió en funció del comportament de l’agulla. Conserves a la memòria la dada del dia anterior i valores el canvi en funció del nou resultat. Hi ha fins i tot juguesques casolanes per endevinar la nova dada si ha plogut en les últimes hores. El gràfic provoca un cert suspens, una inquietud associada a la xifra que apareixerà en pantalla. És l'“anem bé” o l'“ai, ai, ai” de la informació del temps. Quan es modifica el marcador, és, per la majoria d’espectadors, mereixedor d’un comentari. L’alegria de veure augmentar la dada o la preocupació de veure que baixa una mica cada dia.
Fa mesos, quan vèiem els 113 hm³ i la impossibilitat de l’agulla per aixecar-se durant dies i dies, quan baixava fins a 110, ens desconcentràvem d’allò que ens explicava l’especialista del temps. Ens amoïnàvem i es creava el neguit col·lectiu de veure com l’agulla penetrava a la temuda zona taronja, la zona de perill.
L’obsessió per l’agulla no ha decaigut amb l’arribada de les precipitacions. Només començar la informació del temps, mirem la xifra. Si abans, per molts ciutadans, l’anunci de pluges servia només per recordar d’agafar el paraigua, ara pensem en l’agulla de les conques internes. Si plou durant dies, tenim un nou neguit per comprovar si l’agulla blava haurà reaccionat fent honor a la dimensió del xàfec.
Gràcies a l’agulla, amb una llambregada n’hem tingut prou per constatar la gravetat de la sequera. L’estat dels pantans pot resultar una informació massa abstracta, però l’exactitud d’una xifra, el número precís dels hectòmetres cúbics, l’àrea taronja de la gràfica i el moviment de l’agulla és tan visual, tan clar, que l’espectador se sent molt més estimulat per la informació. En aquella petita imatge, en tot el que significa la zona acolorida de perill, s’hi condensa una gran càrrega simbòlica. Bona part de la ciutadania ha pres consciència de la importància de l’aigua i de la necessitat de pluja observant com aquella agulla blava ha maldat per allunyar-se de l’àrea taronja que alerta dels mínims.
Un detall tan modest, un canvi tan senzill a la pantalla, ha tingut una enorme significació pels espectadors. Els petits canvis són poderosos, deia el capità Enciam. I l’agulla de les conques internes demostra que a vegades cal només una mica d’enginy i de ganes, per connectar amb l’audiència.
