Aquest diumenge a la nit, el 30 minuts estrena Crits silenciats, un reportatge de l’equip del programa de TV3 que es fa ressò d’uns casos terribles. El desembre del 2022 van conèixer una persona que vivia a Catalunya i que havia sigut víctima d’abusos sàdics i tortures perpetrades per una xarxa de persones influents que la tenien amenaçada de mort. Ho va patir als Països Baixos, d’on va fugir perquè no la poguessin localitzar els seus agressors. El 30 minuts va estirar el fil, posant-se en contacte amb altres periodistes dels Països Baixos que havien denunciat més casos. El canal VPRO va trobar fins a 140 víctimes més. En alguns casos, les persones identificaven els mateixos llocs, autors i rituals.
“El capellà em va deixar dibuixar a la seva taula. El seu ajudant tenia un nadó que plorava molt. La veritat és que no sé què feien perquè jo estava a la sala del costat. Però, de sobte, el nadó va deixar de plorar. Es van dirigir, com si fos una processó, cap al jardí de l’església. De sobte, un dels escolanets es va a posar plorar. I el van intercanviar per mi, i vaig haver d’enterrar el nadó”. El 30 minuts fa servir el testimoni de l’artista Tess Dribbel com a fil conductor, no només per desenvolupar la història sinó també per il·lustrar-la. La seva obra ha quedat impregnada de les escenes, les percepcions i les tortures de les quals va ser víctima o va presenciar. Les creacions artístiques contribueixen a explicar visualment un horror que no es podria plasmar visualment de cap altra manera. Però la contundència dels dibuixos comunica a la perfecció la crueltat i el patiment sense que resulti morbós. Al contrari, accentua l’empatia amb les víctimes perquè les il·lustracions mantenen un estil simple que associem a l’imaginari infantil. Per tant, connectem amb aquesta infància que ha patit abusos i tortures d’una manera simbòlica però molt directa i personal.
D’altres persones relaten vivències que fan esgarrifar. Familiars, mestres, metges, policies... formaven part d’aquestes xarxes sàdiques de pederàstia que infligien tortures, electrocucions, assassinats, canibalisme i sacrificis humans. Homes amb túniques negres que organitzaven rituals macabres plens de crueltat contra desenes de criatures. Les que van sobreviure i han pogut denunciar el seu cas ara l’expliquen davant de la càmera. Potser falta subratllar l’any en què es produeixen aquests abusos.
El 30 minuts, més enllà de fer-se ressò dels casos individuals que serveixen d’exemple, té la virtut d’obrir el pla i fer una anàlisi més global. Mostra el recorregut d’aquestes denúncies en l'àmbit policial i el paper de les comissions d’investigació. Consulten l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans per entendre què s’està fent a escala institucional amb aquestes xarxes sàdiques que tenen un abast inimaginable. El programa detecta el nombre creixent d’associacions de víctimes a escala europea. En certa manera, el que fa el 30 minuts és mostrar-nos una punta de l’iceberg esfereïdora, però et queda la mala sensació de l’existència d’un submón inimaginable que es manté impune.
