El 30 minuts d’aquest diumenge, La pagesia que ve, va ser el quart programa més vist del dia. El reportatge tenia una arrencada magnífica. La celebració d’un acte cultural al costat d’unes vinyes a l’Ametlla de Segarra quedava interromput per una pedregada sobtada que no només espatllava la festa sinó també els ceps i el raïm. L’escena simbolitzava les dificultats d’aquest sector per tirar endavant, l’afectació del canvi climàtic i el desànim que, pel que vam veure en el reportatge, és una constant en la quotidianitat d’aquesta generació de joves. Una nova pagesia que aposta per una visió més ecològica i social de la seva activitat en el món rural.
La pagesia que ve mostrava els múltiples reptes que han d’afrontar l’agricultura i la ramaderia del país. Viure en poblacions cada vegada més buides i amb menys serveis, les formes més sostenibles de treballar la terra, la tecnologia aplicada al bestiar, l’agricultura regenerativa, el relleu generacional, la custòdia agrària, el relleu de les explotacions, la pèrdua de diversitat de cultius i la recuperació de llavors, i un llarg etcètera. Pel que fa a la realització, les històries estaven esquitxades de plans detall: els grans de raïm malmesos, el niu de formigues que semblava apel·lar al treball incansable d’agricultors i ramaders... Hi havia sensibilitat visual per mostrar la part més bucòlica d’un àmbit en risc de desaparèixer i posar-la en contrast amb la duresa laboral d’aquest sector. La tria de testimonis era magnífica i transmetia amb contundència el missatge, amb frases que sacsejaven l’espectador: “El model agrari que s’aplica en un territori defineix la part humana d’aquest territori”. “Som una generació privilegiada. Se’ns ha alimentat el pensament crític i ens ha fet veure que els extrems no són bons. Si venim només a fer el hippie això dura quatre dies, i si venim aquí només a fer empresa passem a ser uns buitres”. “Hi ha gent que diu «jo soc apolític». No. Tu no ets apolític. Perquè cada cop que menges tu estàs fent política. En funció del que hi ha al teu plat estàs decidint quina societat tens, a quin model econòmic estàs contribuint”. Vam descobrir una generació ben preparada, molt treballadora, amb iniciativa i en procés d’aprenentatge i recerca constant per millorar la seva feina i el sector. El reportatge, que val la pena recuperar del 3alacarta si no el vau veure, és un treball periodístic de denúncia, que busca sacsejar i conscienciar els espectadors que veuen el món rural només com el lloc on anar de vacances.
El 30 minuts ens estava alertant que estem fallant com a país. I que per combatre el canvi climàtic i apaivagar aquest col·lapse al qual semblem predestinats com a societat hem d’atendre aquesta nova lleva de pagesos abans que també desaparegui. Perquè de la seva feina en deriven també la prevenció d’incendis, el preu del menjar i la nostra salut.
