La CCMA cessa Sanchis i Gordillo i es conjura per tenir nous directors al setembre

BarcelonaTret de sortida al concurs públic que ha de nomenar nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio, un cop ja s'ha assentat el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que va prendre possessió el març del 2015. Serà el primer cop que els màxims responsables dels mitjans de la Generalitat s'escullen amb aquest procediment que, malgrat la voluntat de transparència, manté algunes opacitats: els candidats que no resultin guanyadors no transcendiran i els projectes seran avaluats per sis persones la identitat de les quals no es revelarà fins que s'hagi culminat el procés.

En paral·lel, el consell de govern ha cessat Vicent Sanchis i Saül Gordillo com a directors de TV3 i Catalunya Ràdio, respectivament, i els agraeix els serveis prestats. És una maniobra fruit del consens polític entre els membres proposats pel PSC i Junts (que els pretenien destituir la primera setmana del seu mandat) i els d'Esquerra, que advocaven en principi per mantenir-los fins a la resolució del concurs. Ara s'obre una situació d'interinitat que atorga funcions de direcció als números 2 de cada mitjà: Sígfrid Gras en el cas de la televisió i Jordi Borda en el de l'emissora radiofònica. Quant a Mitjans Digitals (una àrea que també comandava Gordillo), se n'encarregarà provisionalment la periodista Geni de Vilar.

En tot cas, plana sobre aquesta situació de transició l'ombra allargada de RTVE, que va impulsar un concurs públic –en aquest cas, per omplir el consell d'administració de l'ens– i que es va encallar durant més dos anys, fins que el PP i el PSOE van acordar repartir-se a dit les deu cadires en joc.

Els canvis han afectat també els caps d'informatius. David Bassa ha deixat de ser el màxim responsable d'aquesta àrea, per assumir la direcció d'Innovació i Transmèdia, un departament que busca obtenir la màxima transversalitat i efectivitat dels continguts a través de les diferents finestres de la Corporació. Francesc Cano, que dirigia els informatius de la ràdio, assumeix la direcció del CCMA Lab, un nou departament que vol ser la connexió de l'ens públic amb el món acadèmic. No és previst que es nomenin nous caps d'informatius fins que no es resolguin els concursos a director de TV3 i Catalunya Ràdio. Això deixa Dani Bramon com a treballador de més rang a la televisió i Natàlia Ramon i Joan Rusiñol en el cas de l'emissora.  

Mirada a sis anys vista

Les bases aprovades avui demanen una visió estratègica per als futurs directors, perquè el seu projecte ha d'expressar "la voluntat d'avançar en la transformació de la Corporació per adaptar-la al canvi de paradigma digital", segons subratllava un comunicat de l'ens. "Les noves direccions dels mitjans hauran d’assumir l’objectiu global de reforçar les missions de servei públic a partir d’un projecte de gestió que abasti els reptes i les necessitats actuals i de futur, com a productors de continguts de qualitat i difusors multiplataforma d’aquests continguts". Es fixa un termini de sis anys per completar aquesta transició a un nou model, més adaptat a la realitat globalitzada i digital del sector.

Pel que fa al perfil, mèrits professionals i experiència directiva o de gestió en mitjans de comunicació, empreses audiovisuals o creatives són alguns dels barems que es tindran en compte a l'hora de puntuar uns candidats que han de ser com a mínim llicenciats. La valoració de les propostes anirà a càrrec d'una comissió de valoració formada "per sis persones independents de prestigi reconegut al sector audiovisual", escollides per unanimitat del Consell.

La convocatòria queda oberta amb la publicació de les bases i la finestreta es tancarà el 13 de juny a les dues del migdia. El procés ha de quedar resolt abans del 30 de setembre. El nomenament es farà per a un període inicial de quatre anys, prorrogable automàticament dos cops, amb dos anys per cada allargament. La retribució per als directors de mitjans, l'any 2021, va ser de 117.083 euros.

Preocupació pel finançament de la Corporació

La presidenta de la CCMA, Rosa Romà, ha comunicat a Presidència la necessitat de gestionar una aportació extraordinària per quadrar els comptes de l'ens que s'ha trobat, segons ha pogut saber l'ARA. La petició s'ha cursat al departament d'Economia. En els últims anys, la Corporació ha rebut de base uns 230 milions d'euros de la Generalitat per funcionar, que han resultat sempre insuficients i ha calgut complementar-los amb aportacions extraordinàries. Per llei, les radiotelevisions autonòmiques tenen prohibit fer dèficit, així que si acaben l'any en vermell han de carregar les pèrdues al primer trimestre de l'exercici de l'any posterior. Canalitzar aportacions sobrevingudes ha estat un costum recurrent en els exercicis anteriors, però eren quantitats que solien arribar entre setembre i novembre, mentre que enguany el senyal d'alarma s'ha activat ja a l'abril, coincidint amb el relleu de l'anterior presidenta en funcions, Núria Llorach.

Això ha mantingut tradicionalment TV3 amb l'ai al cor el començament de temporada. Per exemple, la presentació del curs en què debutava l'Està passant es va haver d'ajornar perquè el director de la televisió es negava a fer públic el programa sense tenir-ne lligat el finançament. I el Polònia i el Com si fos ahir de la temporada 2020-21 van estar a punt de no poder començar al setembre, també per falta dels diners extres. Els 256 milions rebuts des de Presidència l'any 2021 suposen la quantitat més alta des del 2012 i comporten un extra de vora 26 milions.

Tenint en compte el pressupost de despesa per al 2022 elaborat pels anteriors gestors de la Corporació, el nou equip calcula que el dèficit d'enguany pot arribar a superar els 52 milions d'euros si no arriba una aportació suplementària o s'apliquen mesures d'estalvi. Aquestes previsions inclouen una caiguda de més de 9 milions d'euros en els ingressos de publicitat. Són números comptant un increment d'activitat. Però fins i tot si es manté l'activitat de l'any anterior, encara farien falta prop de 29 milions d'euros.

El secretari de Comunicació de la Generalitat, Oriol Duran, ha mostrat el malestar per aquesta situació: "Es va incrementar l'aportació de la Generalitat el 2022 i, en comptes de planificar per a tot l'any, es va decidir gastar, de manera que el nou equip hagi de gestionar la difícil situació resultant", ha declarat a l'ARA.

D'altra banda, Núria Llorach ha estat nomenada avui secretària general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), per unanimitat. La votació es va demorar ja que es buscava consens polític. Inicialment, hi havia una proposta d'acord entre PSC i Junts que incloïa acceptar el nom d'Enric Hernández com a nou conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) a canvi de votar en favor de la incorporació de l'expresidenta de la Corporació al CAC. Finalment, els juntaires van vetar el seu nom, ja que consideraven inassumible votar algú que, mentre dirigia El Periódico, va destacar per les seves posicions hostils contra l'independentisme. La solució al bloqueig ha passat per convertir-lo en assessor de comunicació local per a la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, la qual cosa li evita a Junts el tràngol de votar-lo.