La CCMA aconsegueix lligar fins a 65 milions anuals extres i salva el finançament de quatre anys

BarcelonaDurant tretze anys, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha viscut la tempesta perfecta: la crisi financera del 2010 va comportar la pèrdua d’un terç de l’aportació pública, la publicitat va començar a desplomar-se –de 100 milions es va passar a menys de 50– i al mateix temps es disparava l’oferta de canals de la TDT i sorgien noves formes de consum digital. Ara la situació està encarrilada per fer un gir radical: el Govern ha decidit tirar endavant un nou contracte programa amb l’ens públic, al qual ha tingut accés en exclusiva l’ARA, que li permetrà gaudir d’un pressupost estable fins al 2027, amb increments de l’aportació pública respecte a la situació anterior que, depenent dels anys, van des dels 55 als 65 milions d’euros.

L’increment efectiu respecte a enguany serà aproximadament de la meitat, perquè aquest 2023 ja s’han aportat 30 milions d’euros addicionals per impulsar la plataforma en streaming 3Cat i que ara passen a consolidar-se. També es volen tallar les aportacions extraordinàries –de l’ordre d’uns 5 milions d’euros– que se solien fer a finals d’any per quadrar els comptes. Per tant, l’increment a partir d’ara cobreix la nova finestra digital a demanda, evita generar dèficit i deixa entre 20 i 30 milions extres que sí que es podran dedicar a noves iniciatives. La Corporació pot respirar amb aquest contracte programa, perquè el 3Cat va tirar endavant sense tenir lligat el sosteniment més enllà del primer any.

Aquest document fixa també les obligacions dels mitjans públics i, a canvi, els dota d’un finançament estable. És una fita històrica: l’últim contracte programa efectiu va ser vigent entre el 2006 i el 2009. Des de llavors, els successius presidents de l’ens havien redactat diversos esborranys que s'encallaven indefectiblement en les negociacions amb el Govern, o directament havien topat amb la fi de la legislatura. Ara, en canvi, hi ha entesa i el departament de la Presidència aportarà 330 milions d’euros el 2024, 335 milions el 2025 i 340 milions els dos anys posteriors. D’aquesta manera, el 2026 se superaran els 336 milions que van marcar el màxim de diners enviats per la Generalitat, el ja llunyà 2009 i amb Montilla de president.

Abans que aquest document sigui ferm, tanmateix, haurà de superar uns quants tràmits, com ara la validació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la revisió de l’àrea jurídica de la Generalitat i l'aprovació del consell de Govern i també de la cúpula de la CCMA, que aquests dies presenta la proposta internament. Però no es preveu que hi hagi cap obstacle perquè el més important –la disposició de Presidència a destinar el pressupost acordat– està tancat i, a més, hi ha consens entre les tres forces polítiques que han designat els consellers de la Corporació: ERC, el PSC i Junts, capitanejats per Rosa Romà, proposada per Esquerra.

Obligacions renovades

El contracte programa fixa també què espera el Govern a canvi de l'aportació. El gruix d’obligacions és l’habitual des que es va fundar la Corporació: oferir continguts d’accés universal en català. Però el pas del temps també es nota en alguns detalls significatius. Per exemple, una part important del document insisteix que s’ha de ser com més multiplataforma millor. Queda fixat que, a banda de desenvolupar la plataforma 3Cat, la Corporació pot arribar a aliances amb altres agents externs i que, com ja ha començat a fer, els seus continguts no s’han de reservar a les finestres pròpies, sinó que es poden col·locar també en finestres de tercers, com ara YouTube i les xarxes socials.

Un dels punts de debat dels últims anys, pel que fa als continguts de la CCMA, és el perímetre del que poden dir, als seus perfils digitals personals, els col·laboradors de TV3 o Catalunya Ràdio. El PSC havia convertit en el seu cavall de batalla el fet que els externs poguessin comprometre la neutralitat dels mitjans i, d’alguna manera, aquesta noció troba un lloc al contracte programa quan diu: “Els directius, treballadors i col·laboradors fixos o eventuals de tots els mitjans de la CCMA tenen l'obligació de conèixer i complir íntegrament el seu Llibre d'estil”. Aquesta guia de comportament, que està en revisió, també serà la referència a l’hora de trobar noves formes de publicitat, tenint en compte el retrocés dels anuncis tradicionals a la televisió.

El document aposta també pel Catalunya Media City de les tres xemeneies, tot i que evita concretar-ne la implicació (o confirmar que a mitjà termini sigui una opció per traslladar-s’hi, tenint en compte la manca d’espai a Sant Joan Despí). Així, es diu que la Corporació “participarà en el projecte de hub audiovisual de Catalunya d’acord amb el Govern de la Generalitat, i mitjançant la cooperació amb altres prestadors de serveis de comunicació audiovisual, empreses, entitats i institucions que hi participin, si s’aconsegueix l’encaix adequat”. I apunta també cap a la unificació de TV3 i Catalunya Ràdio sota el paraigua de 3Cat quan diu que la CCMA “redefinirà l’estratègia de marques”.

La plantilla, a estudi

Així mateix, es parla de “la transformació de la seva estructura organitzativa” per a “una visió integrada de la producció i explotació dels continguts”, en una referència a l’eliminació dels càrrecs de director de la ràdio i de la televisió (i mitjans digitals), en favor d’un únic comandament d’informatius per a tota la casa, sigui quin sigui el canal d’emissió, i un altre cap únic, en aquest das d’entreteniment, també per a totes les finestres.

Un altre dels punts determina que, en els primers dos anys des de l’aprovació del contracte programa, la Corporació ha de presentar “un pla per redefinir i actualitzar les categories professionals i llocs de treball, a partir del model de producció i distribució de continguts presents i futurs”. Sobre el dimensionament de la plantilla, es limita a dir que fa falta “una dotació de personal de caràcter estructural i contractació indefinida” i, alhora, que “es comptarà amb una dotació de personal de caràcter conjuntural i contractació temporal, per poder atendre circumstàncies sobrevingudes”. El precepte suggereix que es vol posar fre a la tendència de considerar estructurals totes les places, seguint un model més pròxim al de les televisions privades, que treballen per projectes. La previsió és que les despeses de personal s’estabilitzin en 201 milions d’euros, mentre que la resta de despeses creixi dels 172 als 186 milions els quatre anys vinents. Alhora, el Govern espera que la Corporació aconsegueixi 53 milions d’ingressos propis l’any que ve i que en siguin 57 el 2027.