La caverna obre una nova i indistingible galeria

BarcelonaEm topo a Twitter amb un anunci del nou diari El Debate, que es defineix com a "respectuós i amb valors". Clico –ja ho sé, soc un il·lús– i em trobo amb una web on Alfonso Ussía escriu Marlasca, amb c. "Perquè la k em produeix nàusees ortogràfiques", etziba. De la ministra Montero escriu que és "la més elemental i ploranera" i de Teresa Ribera que és "la nostra Greta Thunberg en versió madureta". Un altre columnista, Ramón Pérez Maura, comenta les lleis que volen convertir les oficines en un lloc segur per a les dones davant l'assetjament i considerava que era molt important consignar això: "He vist al llarg dels anys empleades que aconseguien el que en dèiem un ascens horitzontal per la posició en què es trobaven amb el cap quan intentaven convèncer-lo de les seves virtuts professionals". Pobres caps, ells són les veritables víctimes d'aquest drama silenciós! I què dir de Luis Ventoso? Veu en el progressisme "els vetustos tics comunistes i socialistes de sempre, embolicats amb una mica de cel·lofana digital i el pellfinisme que distingeix la generació de cotó fluix". Si això ho consideren respecte, ¿com deu ser quan es posen hooligans? Dirigeix el nou mitjà Bieito Rubido, que acaba de publicar memòries, després de dirigir 10 anys l'Abc. Obre el llibre una citació de Mahatma Gandhi. De sentit de l'humor, almenys, no en va mancat.

Intervencionisme banal

"Les autonomies populars evitaran la llei que intervé el mercat", titula El Mundo, que explica que les Comunitats del PP "alliberaran el sòl i abaixaran els impostos del lloguer". Per no voler intervenir, trobo que es prenen moltes molèsties. Deixar que el mercat actuï i dicti les seves normes no es fa mai des de la innocència. Inhibir-se és una manera intervenir. Generalment en favor dels de sempre.