El Cavaliere de la teleporqueria

BarcelonaUna serp cargolada que es menja un sarraí. Aquest és el símbol heràldic dels Visconti, senyors de Milà, a partir del qual uns quants segles després Silvio Berlusconi va fer elaborar el seu primer logotip empresarial per a Milà 2, un ambiciós projecte immobiliari d’expansió de la ciutat italiana. Això sí, el basilisc ja no tenia entre les dents un musulmà, sinó una inofensiva flor de vuit pètals, símbol de la natura conquerida pel grup Fininvest, amb el qual el magnat va començar la seva polèmica cursa empresarial. Aquesta mateixa flor va guarnir els logotips de les nombroses aventures televisives de Mediaset durant molts anys i, encara ara, sobreviu estilitzada en forma de rodoneta a la insígnia de Telecinco.

El Berlusconi mediàtic neix, de fet, a Milà 2. És allà on hi havia Telemilano, una de les primeres emissores locals privades del país. L’empresari la va comprar per un preu simbòlic l’any 1976, a canvi d’eixugar-ne els deutes. Quatre anys després, aquella antena prendrà el nom de Canale 5. Animat per la bonança, l’any 1982 compra Italia 1 i dos anys més tard Rete 4. Aquesta triple xarxa televisiva –amb la qual es guanya nombrosos conflictes polítics i judicials– li permet convertir-se en un actor a escala nacional. El 1987 posa en marxa Italia 7, amb una programació dedicada a un públic masculí, però l’anomenada llei Mammì ja estableix un topall al nombre de televisions que poden tenir un únic propietari, i Berlusconi ha de començar a vendre actius.

Espanya li dona la seva principal expansió internacional: aconsegueix una de les dues llicències privades i posa en marxa Telecinco, que aviat es convertirà en la primera alternativa a La 1. Berlusconi serà conegut com el Cavaliere, però el seu canal és qualsevol cosa menys elegant: serà ell qui obri la porta al gènere de la teleporqueria mentre un estol de mamachichos apel·laven als instints més bàsics sacsejant els seus encants a ritme de patxanga. Dècima a dècima, esgarrapa quota de pantalla a la televisió estatal i, finalment, el 2004 es corona televisió preferida dels espanyols, amb els programes de safareig com a puntal de la programació. El públic femení i el de classe baixa faran que sigui líder 14 dels 18 anys posteriors. El populisme polític i el mediàtic se superposen en la seva figura. Això sí, l’esgotament de model li va fer perdre l’or el 2022, en favor d’Antena 3, i marcar el seu mínim històric, amb un 12,3%.

Tot i això, durant dècades ha estat una màquina de fer diners: la compra de Cuatro i la posada en marxa de nous canals li ha permès acaparar una quarta part de l’audiència i, més important encara, més del 40% del pastís publicitari. Tot això mentre Mediaset és també reina de la televisió privada a Itàlia. Berlusconi compra també un 30% de l’alemanya ProSieben, la qual cosa el converteix en el magnat televisiu continental per excel·lència. La seva carrera política és indissociable de la seva figura mediàtica i del control que ha exercit sobre nombrosos mitjans de comunicació. De fet, quan funda Forza Italia ho fa després de dimitir de tots els càrrecs empresarials d’una empresa altíssimament endeutada (tot i que en conserva les accions).

En els últims anys, mantindrà una batalla amb el grup Vivendi, que llança una opa hostil per comprar les accions de Mediaset. Arribarà a tenir el 29,99% del grup i l’enfrontament serà molt frontal fins que el maig del 2021 se signa un acord: Vivendi, l’altre gran operador mediàtic europeu, accepta ser minoritari i dona suport a l’expansió internacional de Mediaset (que inclou una mesura simbòlicament rellevant com és traslladar la seu social als Països Baixos). A canvi, l’empresa de Berlusconi acceptava no agredir durant cinc anys els territoris on el grup francès té televisió en obert. El magnat ja no veurà com es resol aquesta batalla pel control mediàtic d’Europa, un cop acabi aquesta treva de cavallers, o potser no tant.