La Cati, per dins: els 30 anys de Catalunya Informació, des de l'altra banda del micròfon

Barcelona“Bon dia, són les 9 en punt del matí. A aquesta hora, resumim en titulars les notícies més destacades de l’actualitat d’aquest 11 de setembre del 1992, Diada Nacional de Catalunya”. La veu de Martí Ferrero va inaugurar fa tres dècades les emissions de Catalunya Informació, el primer canal tot notícies de l'Estat. Era una iniciativa amb moltes dosis d'aventura, nascuda en els temps en què la ràdio era el gran mitjà de la immediatesa, abans de la popularització d'internet i de les xarxes socials. Trenta anys després, l'emissora ha sabut mantenir un bon nivell d'audiència –105.000 oients el 2022– tot i que la pugna per les breaking news s'ha convertit en una plaça molt més disputada.

Els inicis van resultar atzarosos. Es buscava una ràdio molt lleugera d'estructura, que es recolzés en la redacció ja existent de Catalunya Ràdio. El truc va ser optar per la realització self, és a dir, que el mateix locutor que va llegint les notícies gestioni també l'emissió des del punt de vista tècnic. Mentre dona pas a les informacions va introduint els diferents talls de veu i cròniques. Actualment, tots aquests àudios es llancen des d'un ordinador però, abans, es posaven en cartutxos apilables i, a l'inici de tot, en cinta oberta que s'havia de col·locar en un reproductor Revox.

Els impulsors de la Cati, com se la coneix dins de la casa, havien visitat la CNN i France Info, però el model català tenia prou sabor propi, malgrat beure de tots dos referents. I la clau eren els formatges, que era el nom que rebien els fragments de 30 minuts de cada bloc, i que incloïen titulars, notícies i l'àrea de servei amb les informacions del temps i del trànsit.

El primer coordinador general va ser Joan Maria Clavaguera, que ja era aleshores subcap d'informatius de Catalunya Ràdio. La idea era estrenar la nova marca coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, però Clavaguera recorda prendre la decisió d'ajornar-ho fins a la Diada, perquè hi havia seriosos dubtes de si el projecte estava prou madur i afinat. "No va ser fàcil, vam tenir molts obstacles", explica a l'ARA, mirant enrere. "Convèncer la redacció de Catalunya Ràdio que, amb els mateixos recursos tècnics i humans, havíem de donar servei a un canal que no pararia mai va suposar un enorme esforç. Però, amb la ferma voluntat de tots, va ser una realitat exitosa des del primer moment".

Clavaguera reivindica aquell primer model de la Cati, de directe continuat i diferenciat de l'antena principal de Catalunya Ràdio. "Això ja no passa ara, però en aquella època el model es va mantenir de manera absolutament rigorosa, i això li dona un valor extraordinari: vint-i-quatre hores, cada dia de l'any. I fer quaranta-vuit cicles cada jornada, amb variacions d'un a l'altre era un esforç que la gent de la casa va saber assumir". I afegeix que, malgrat tot, l'emissora "encara és útil avui dia".

Per engegar aquella singularitat, no només va ser necessari repensar els processos de treball: també va fer falta educar l'audiència. "Els havíem de fer entendre que això no era Catalunya Ràdio. Al principi, hi havia oients que trucaven per queixar-se que sempre dèiem el mateix. Però es va aconseguir arribar als 100.000 oients fàcilment. Al principi, sobretot, teníem escoltant-nos polítics, executius, gent interessada en la informació, redaccions d'altres mitjans de comunicació...".

El que els oients no sabien és que, rere el to pausat i ferm d'algunes de les millors veus dels país, la rebotiga de Catalunya Informació podia ser un petit formiguer frenètic. La redacció estava ubicada a la segona planta, però els estudis a la tercera. Segons recorda Jordi Català, un dels primers coordinadors de la franja matinal, "es van haver de contractar persones per anar pujant i baixant els cartutxos amb els talls de veu que es volien passar. De fet, la lectura de titulars dels dos primers minuts no era només per qüestions informatives: era el temps necessari per agafar els talls que s'havien fet servir als butlletins de Catalunya Ràdio i portar-los a qui estigués fent en aquell moment el formatge de Catalunya Informació".

Marta Romagosa va viure el moment fundacional de Catalunya Informació i hi ha treballat en diverses èpoques. Actualment, dirigeix el programa Catalunya al dia, així que és de les persones que té una mirada més àmplia sobre l'evolució de la ràdio tot notícies de la Corporació. Recorda els temps dels cartutxos i de com un moviment brusc podia fer caure la pila a terra. En aquells moments, sobrevenia el pànic. I calia cridar algú perquè vingués apressadament a reinstaurar-los, en l'ordre en què havien de ser disparats.

"Et senties com un pop", rememora Romagosa, sobre aquells anys de cintes rudimentàries. La periodista destaca la feina d'equip que es va fer: "Era molt atrevida i agosarada. Els que hi treballàvem sabíem que era una responsabilitat gran, perquè seríem els portaveus de la feina de tota la redacció. Si no hi havia la gent al darrere, cobrint les notícies, tu ja podies posar-te davant del micro...".

La solitud davant del micròfon tenia moltes implicacions. Ho recorda bé Jordi Català, que també va ser als inicis, com a un coordinador de torns del canal. "Sovint el locutor començava un dels formatges que una persona de la redacció li lliurava un plec de papers i engegava a llegir sense saber ben bé què hi trobaria", detalla. "La gent que estava en antena venien del ram del periodisme i no havien tocat una taula en sa vida, que no era poca cosa. I estaves sol, així que quan hi havia un tall de 30 segons era or, perquè et permetia endreçar les coses i comunicar-te amb la redacció. Qui feia l'antena, estava totalment venut. Quan van posar-se en marxa els servidors digitals, quan entrava un tall ja estava disponible per a tothom".

L'impacte del covid

Tot i que a l'oient li pot semblar que Catalunya Informació és una ràdio constant, que suma ja més de 15 milions de minuts emanant notícies, la fórmula s'ha anat retocant: ara més directes, ara algun petit espai temàtic... Abans de la pandèmia, per exemple, dues veus s'anaven alternant cada hora: seixanta minuts a l'estudi, seixanta a la redacció. Però el coronavirus –i la necessitat de netejar els estudis a cada canvi– va obligar a partir cada torn en dues sessions de tres hores en directe. I, a més, la programació de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació es va unificar durant els moments de confinament més estrictes.

Romagosa creu que el canal "ha guanyat en context" en els últims anys. "Ja no ens limitem a dir l'última hora i ja està sinó que ens assemblem més a un diari dominical amb anàlisi. Tens molts minuts i això et permet explicar les coses amb més profunditat". El temps és el gran trumfo de la Cati, com va demostrar amb la seva cobertura del judici al Procés, que va poder fer amb molta exhaustivitat.

Els directes han estat sempre una part important de l'oferta: es podien cobrir actes que no tenia sentit donar sencers a l'antena de Catalunya Ràdio. Una anècdota poc coneguda és que es va estar a punt de poder cobrir l'alliberament de la farmacèutica segrestada Maria Àngels Feliu, amb 30 periodistes sobre el terreny... de casualitat. Resulta que, per al primer aniversari de l'emissora, Gaspar Hernández –que regentava la franja nocturna– va proposar a tot l'equip celebrar-ho a Olot. Tornen al vespre i, entrada ja la matinada, els truquen per dir que han deixat anar Feliu. Si haguessin allargat la festa s'haurien trobat amb la notícia ben bé als morros.

Quatre milions de titulars després –i trenta anys d'avenços tecnològics– l'emissora no ha perdut encara la tensió inherent a les emissions en directe. Fa uns mesos, de fet, es va produir l'avaria més severa de la seva història. No funcionava res: ni el telèfon, ni els servidors de talls, ni tan sols les impressores. Només el micro. I les persones. Un operari havia tallat el cable equivocat i, durant mitja hora, es va anar avançant en l'informatiu fent entrar els periodistes que havien elaborat les peces, perquè les narressin de memòria o amb notes preses a cuitacorrents. A fora de l'estudi, s'arremolinaven els periodistes i un coordinador els anava posant en fila índia i decidia en quina posició entrarien.

Dubtes existencials

Cap a on ha d'evolucionar l'emissora? L'actual cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Òscar Fernández, creu que Catalunya Informació està en un moment "clau" per al seu futur. "Hem de pensar què en fem i la decisió correspon a la Corporació. Ha de ser una emissora en FM? En digital? Totes dues coses? És clar que ja no és una ràdio d'última hora perquè, si passa alguna cosa, no engegues la ràdio sinó que vas al telèfon. En immediatesa, que era la seva gran arma, ja no guanya. Això apunta, per tant, a fer més context i anàlisi, sense deixar de banda les notícies".

Una altra qüestió que s'haurà d'abordar és si té sentit mantenir separat un canal televisiu com el 3/24 i Catalunya Informació. Ja fa uns anys, es va encarregar un informe sobre com estaven canviant els mitjans de tot notícies en altres països. La majoria estan derivant cap a l'àmbit digital. "El consell anterior, que estava mig caducat i va allargar el seu mandat, va anar fent la viu-viu, però aquest nou consell ha de decidir què cal fer. I a nosaltres ens tocarà gestionar el que decideixin". Fernández constata com, a la casa, se senten Catalunya Informació molt seva. "Quan parles de repensar-la, veus que la gent es posa en guàrdia. I jo he de dir-los que tranquils, que no he vingut pas a tancar-la. La gent se l'estima molt, la Cati", conclou.