Catalunya hauria de rellançar la ràdio digital
A Noruega, Suïssa, la Gran Bretanya, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica i Holanda, la ràdio digital terrestre té una cobertura de població entorn del 90%. De tots els grans països, el que va més retardat és França i, tot i això, està prop del 70%. I a casa nostra? Doncs vint anys desprès de l’inici de les emissions regulars del DAB (digital audio broadcasting) només estem al 20%, amb l’estimació més optimista.
L’any 1999 es va aprovar el corresponent pla tècnic d’una aparent tecnologia de difusió potent que havia de posar la industria radiofònica en el camí d’un futur esplendorós. L’impuls esperat només va donar per fer soroll mediàtic i per convocar uns concursos d’adjudicació de freqüències seguint el "model repartidora". A Catalunya, el desplegament concessional va ser espectacular i van aparèixer una munió de multiplex d'abast diferent: nacional, de demarcacions i de comarques. Tot plegat va convertir en adjudicataris empreses nouvingudes, atretes per unes grans expectatives de negoci.
Però el pla tècnic, fet a Madrid, va resultar ser un fiasco descomunal: el senyal d’àudio no arribava a les zones orogràficament complicades... o a les entrades dels garatges. Com que no volien renunciar a les concessions, les patronals del sector –inclosa la catalana– van pactar amb els respectius governs una mena de suspensió de facto que ja fa més de vint anys que dura.
Les males polítiques es paguen: no haver posat a liderar la ràdio digital des del sector públic, no haver revisat tècnicament el pla, no haver-lo dotat d’ajudes i incentius, l’han fet inviable. Des d’aleshores, fa la sensació que bona part de la indústria espanyola i catalana estan instal·lades en un món analògic caduc, amb un dial de l’FM del tot saturat i una AM que avui dia ja no escolta gairebé ningú.
L’estiu passat un grup del Congrés va presentar un pla de mesures urgents per salvar la ràdio digital. No crec que el tirin endavant. Però soc de l’opinió que Catalunya hauria de tornar a demostrar que el seu lideratge radiofònic és real i posar les emissores de la Corporació al capdavant de la ràdio digital i proposar la reforma del pla tècnic, perquè el DAB pugui ser, també a curt termini, una sortida per a la ràdio local.