Els catalans, els tercers menys enganxats als Jocs de tot l’Estat
Segons dades dels audímetres, que mesuren la televisió tradicional
BarcelonaLa flama olímpica ja ha abandonat París i els audímetres comencen a refredar-se, després de l’ebullició que han experimentat aquests dies de febrada esportiva. En total, 4.949.000 catalans han vist com a mínim un minut d’emissió televisiva dels Jocs, la qual cosa suposa el 64,2% total de la població de més de quatre anys (que és la que computa per als càlculs d’audiència). Ja les voldria qualsevol programa, aquestes xifres, però tot i això són les terceres més baixes a tot l’Estat, ja que només dues comunitats autònomes hi han quedat per sota: Canàries (63%) i Madrid (61%). Les dues més adeptes als Jocs han estat Castella i Lleó i Astúries, amb un 75% cadascuna.
De les més de 1.400 emissions (a La 1, La 2, Teledeporte, Eurosport 1 i Eurosport 2), la més seguida a Catalunya va ser la cerimònia inaugural, que va congregar 566.000 espectadors de mitjana i va aconseguir un 35,1% de quota de pantalla. Podria semblar una dada òbvia, però no ho és tant: a Espanya l’obertura només va aconseguir classificar-se en 7a posició, i el rànquing estatal l’encapçalava la topada titànica entre Djokovic i Alcaraz. En canvi, a Catalunya, la final de tenis individual tot just va quedar en 12a posició; això sí amb 416.000 espectadors i un més que notable 30,6% de share.
El minut d’or –el que va aplegar més espectadors en termes absoluts– es va produir a les 20.42 h del dia 9 d’agost, quan Espanya i França es jugaven la pròrroga de la final masculina de futbol. En aquell moment, 686.000 catalans es mantenien enganxats a la pantalla, un 55,7% del total d’espectadors que miraven la televisió aleshores.
Gairebé paritaris
Els Jocs de París han estat paritaris, pel que fa a la presència d’atletes a les competicions esportives, però, televisivament parlant, encara es mantenen diferències. Els espectadors homes han suposat un 55% del total de l’audiència, i les dones el 45% restant. Per edat, la televisió acusa l’envelliment clàssic que emergeix en tots els estudis dels últims anys, ja que aquestes dades són referides a la televisió tradicional. Només un 3% dels espectadors tenien entre 4 i 12 anys. I un 8% entre 13 i 24 anys. Els adults entre 25 i 44 anys representaven el 14% del total, en un clar símptoma que la població menys envellida mira els continguts televisius en altres llocs, com les xarxes socials o les plataformes (a Espanya, Max tenia l’exclusiva en aquest àmbit). El 39% dels espectadors de televisió d’aquests Jocs de París superaven els 64 anys.
Les dades, elaborades per la consultora Barlovento, permeten veure quines són les disciplines preferides dels catalans. El tenis és l’esport rei, ja que ha aconseguit 3,2 milions d’espectadors únics (que s’han connectat com a mínim a una emissió d’aquesta disciplina), en una xifra impulsada de manera clara per les participacions d’Alcaraz i Rafael Nadal. El futbol és l’esport rei, però aquí s’ha hagut de conformar amb la plata, tot i la victòria de la roja, amb 3 milions de seguidors únics. I el bronze és per a la gimnàstica, amb 2,6 milions. El top 10 es completa amb l'atletisme, el bàsquet, la natació, el rem, l'hoquei, l'handbol i el waterpolo.
Un cop substanciades totes les dades, la pregunta del milió és com han anat els Jocs de París en termes d’audiència. Però aquesta és una pregunta molt difícil de contestar, per l'accelerat canvi d’hàbits. Quan es van celebrar els Jocs a Barcelona, el nombre d’espectadors a Espanya va ser de 31 milions, igual que aquest 2024. Això sí, aleshores no van suposar el 67,1% de quota, sinó el 86,5%, perquè encara no s’havia experimentat la nova onada de creixement migratori. De fet, en el cas de Sydney 2000 es va arribar a un espectacular 93,3% d’espectadors únics: gairebé tothom va mirar en algun moment o altre els Jocs. Respecte a Tòquio, s’ha millorat en un milió d’espectadors i el share ha crescut un punt. La diferència de fus horari pot haver estat el factor decisiu d’aquesta millora, i això ha deturat una sagnia que es preveia segura, tenint en compte l’aposta per oferir totes les proves a través de la plataforma Max.