Fins ahir, 133.699 tuitaires havien configurat en català el seu perfil de Twitter, segons una estimació de la web twitterencatala.org. Considerant que fa un any, quatre mesos i set dies que podem triar el nostre idioma en aquesta xarxa social, no exagero si dic que els resultats de la campanya per aconseguir-ho han estat, en el millor dels casos, molt modestos. A Catalunya hi deu haver, pel cap baix, 1,2 milions d'usuaris de Twitter; l'empresa no ho diu, però ho he calculat sabent que a l'Estat piulem uns sis milions d'internautes, segons comScore; que els catalans som el 16% dels ciutadans espanyols, i que l'ús habitual de xarxes socials supera aquí en sis punts la mitjana estatal. Per tant, poc més d'un 10% dels piuladors catalans hem indicat explícitament a Twitter que la nostra llengua és el català. La proporció seria encara més baixa si consideréssim els deu milions de catalanoparlants que anunciava Òmnium Cultural dimecres passat.
En part, això es pot explicar recordant que tres de cada quatre usuaris accedeixen a Twitter amb el mòbil, i que les aplis mòbils pròpies del servei no estan traduïdes. Així, l'univers potencial de catalanització explícita quedaria reduït als 300.000 usuaris via web. Menys de la meitat hem fet el pas. La resta ja es deuen trobar còmodes vivint digitalment en espanyol igual que ho fan en altres àmbits de la vida. Potser són els mateixos que no es molesten a triar la versió catalana de les webs que visiten ni donen prioritat a les emissores de ràdio o els canals de TV en el nostre idioma. La diferència amb altres mitjans de comunicació és que a internet, com ens han recordat Snowden i Greenwald, el nostre comportament és observat de prop. Si Twitter no ens ofereix el català als mòbils és perquè no ha vist prou interès en la web. No n'hi ha prou amb l'esforç de comunitats com la Viquipèdia, Softcatalà, la Plataforma per la Llengua o la Fundació puntCat. El català només serà visible a la xarxa si donem preferència a les possibilitats que tenim a l'abast en el nostre idioma.