Cas Vallín: insultar els anònims no hauria de comptar igual

El periodista Pedro Vallín ha rebut la notícia que La Vanguardia ja no compta amb ell. Això coincideix amb la publicació d’un tuit polèmic, en el qual contestava a un trol d’extrema dreta d’una manera certament tarantiniana: “Ets valencià. Fica el cap al vàter i estira la cadena. Se’n diu DANA domèstica. Ho gaudiràs”. Diu el diari que no ha estat per això que han prescindit d’ell, però segur que no ha ajudat. I el defensor del lector publicava una columna en què s’afanyava a dir que el tuit “no representa” el rotatiu i que li n’havia exigit la retirada, tal com va fer. 

Hi ha dues coses que m’incomoden, de tot plegat. La primera és que els mitjans s’han aprofitat durant molt de temps de la popularitat aconseguida a xarxes per periodistes seus que decidien enfangar-se en una arena amb regles més brutotes que les que regeixen la comunicació en l’àmbit de la premsa tradicional. I aleshores em sembla injust que davant d’un missatge fora de to el mitjà en qüestió es posi llavors massa escrupolós. Sí a demanar responsabilitat als periodistes, que han de ser conscients que són ambaixadors de les capçaleres per a les quals treballen. Però cal ser-hi a les verdes i a les madures. La segona incomoditat és l’asimetria en què hem de treballar sovint els periodistes en el fangar xarxesc. És molt fàcil acabar rebent insults d’anònims covards –perdó per la redundància– als quals tu no pots respondre despatxant-te amb la mateixa agressivitat amb què han disparat contra tu. I per això trobo que insultar un trol anònim hauria de comptar ben poc en l’escala que mesura els pecats digitals. El tuit de Vallín estava fora de registre, però no ridiculitzava ni banalitzava res com les hordes de trols i trolets han volgut fer creure mentre en reclamaven el cap, torxa en mà. Els periodistes hem d’elevar la conversa, però sense fer el préssec en excés.