Les cartes als i dels presos, amb l’ARA

BarcelonaAmb l’empresonament provisional dels líders sobiranistes catalans, les cartes han sigut la principal via per tenir-los no físicament presents, però sí per tenir present la seva veu. I l’ARA ofereix, el 31 de març i l’1 d’abril, el llibre Per la llibertat, que, amb l’eloqüent subtítol de Mai no podran empresonar les idees, recull les principals epístoles redactades pels presos, o bé adreçades a ells. El volum, editat per Ara Llibres, es pot aconseguir a un preu de 15,50 euros. Amb la compra del llibre es contribueix econòmicament a la caixa de solidaritat amb els presos polítics, els exiliats i les seves famílies.

Per la llibertat recopila la pràctica totalitat de cartes dels presos i als presos que s’han fet públiques a través dels mitjans de comunicació, i també algunes d’inèdites. Així, es recullen els escrits elaborats per Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Toni Comín, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Meritxell Serret o Jordi Turull des dels centres penitenciaris o des dels seus respectius exilis.

A l’altra banda s’hi troben interlocutors molt diversos. Hi ha la família, els companys polítics i, sobretot, una nodrida representació de periodistes que van voler escriure cartes obertes des de les seves respectives tribunes: Jordi Borràs, Jordi Creus, Núria Iceta, Esther Vera, Albert Om, Vicent Partal, Eva Piquer, Marta Rojals, Xavier Sardà i Toni Soler, entre d’altres.

El llibre s’obre amb un pròleg que és també epistolar: dues cartes creuades entre Txell Bonet, companya sentimental de Jordi Cuixart, i Susanna Barreda, companya de Jordi Sànchez. “És molt d’agrair la petita revolució que ha representat l’allau de cartes dirigides a Soto del Real. Cartes que han col·lapsat els funcionaris i el mateix centre penitenciari, però que han omplert de llum les seves cel·les fredes i fosques”, escriu Barreda.

Entre les curiositats que amaga el recull hi ha una carta manuscrita que va adreçar Josep Rull als treballadors del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, en què narra el traumàtic trasllat, amb grillons, cap a la presó: “Va esdevenir un autèntic viatge cap al més profund de les nostres ànimes”. És una lletra pacient, gruixuda i rodona, que contrasta amb el traç més fi i angulós de Junqueras, quan reprodueix -traduït i adaptat per ell mateix- un poema de Cesare Pavese: “No importa la nit. El tros de Cel [que veig] / em murmura sons de tots [vosaltres], i una estrella diminuta / es debat en el buit”.

Entre el material inèdit destaca la carta dels consellers a l’exili, enviada als seus companys que van ingressar a la presó. Es tracta d’un text redactat a Lovaina, pocs dies després que els privessin de llibertat. “Que tothom tingui clar allò que ens havíem dit entre nosaltres tantes vegades durant aquests mesos: no ens vam ficar en això per ser màrtirs, ens hi vam ficar per ser lliures. I, que ningú en tingui cap dubte, aconseguirem la nostra llibertat”, escriuen.

To d’esperança

Tot i les dramàtiques circumstàncies d’aquests empresonaments, i els dubtes que projecten sobre el sistema judicial espanyol, aquest no és un llibre planyívol. Hi ha indignació, però es veu superada per la ironia. Com en la carta que Junqueras va adreçar a Mariano Rajoy, pocs dies abans de Nadal. “En el lugar donde me encuentro, estoy rodeado de gente que ha cometido delitos de todo tipo. Pero, ¿sabe usted?, no hay un solo interno que tenga nada que ver con la industria de la corrupción de algunos partidos políticos. Y pregunto, permítame, ¿dónde están los centenares de imputados o condenados del PP por corrupción? ¿En qué cárcel están? Por aquí, no veo a ninguno”.

En altres passatges és la tendresa la que predomina. Com quan Jordi Basté explica que el vicepresident s’ha passat la setmana dibuixant dinosaures, perquè el seu fill va al·lucinar amb l’esquelet de T-Rex que exposen al CosmoCaixa. (També revela, per cert, que Junqueras va lesionar, en un partit de futbol, un atracador de bancs.)

Per la llibertat és un mosaic de veus, temes i intencions. Hi ha cartes als fills, a les parelles, als amics. Hi ha cartes que testimonien l’atípica campanya electoral del 21-D, amb partits que tenien els seus candidats entre reixes preventivament, sense judici ni sentència. O textos que es van llegir en les nombroses manifestacions de repulsa celebrades arreu del país. Com el text preparat per Dolors Bassa i Meritxell Borràs, des de la presó d’Alcalá-Meco, que va ser pronunciat l’11 de novembre al carrer Marina.

La carta manté encara avui dia el seu caràcter de document tenyit de gravetat i algunes de les que el llibre compila certament formaran part de la història del país.