Carta a un jove periodista: tractar amb polítics

BarcelonaSi et dediques al periodisme polític has de tractar amb polítics. Aquesta és una màxima indefugible; per tant, val més que et preparis i et conscienciïs. En aparença els polítics semblen persones normals, però tenen unes característiques pròpies que has de conèixer. Per regla general els polítics són ambiciosos, sectaris i despietats, però també poden ser amables i fins i tot divertits i interessants. En cap cas, però, seran els nostres amics. Amb ells tenim una relació professional i mai, mai hem de traspassar cap línia vermella.

El nostre objectiu serà tenir la millor relació possible amb tots ells perquè ens puguin donar informació quan la necessitem. Però alerta, perquè ells també ens intentaran utilitzar en benefici propi, així que sempre ens haurem de preguntar: "Per què ens està dient el que ens està dient", "Què busca en realitat?" El polític depèn dels mitjans de comunicació, o sigui dels periodistes, per a la seva carrera professional. I quan es relacioni amb nosaltres sempre buscarà dues coses: condicionar al màxim el missatge i també el màxim impacte. Per això analitzarà fins al detall més nimi tot allò que sobre ell mateix aparegui als mitjans. En això són especialment pesats.

A diferència d'altres tipus de fonts en altres tipus de periodisme, aquestes són especialment intel·ligents i estan acostumades a tractar amb periodistes. Per això, jove periodista, et recomanaria que comencessis el teu contacte amb polítics amb gent de la teva edat, per exemple de les joventuts dels partits, i després anar pujant. En última instància es tracta de saber quin paper ocupa cadascú i deixar tancades en un calaix les nostres possibles fílies i fòbies.