Com carregar el mòbil més còmodament

Si no us fa res, començo per la mala notícia: amb les tecnologies actuals per emmagatzemar energia, no es preveu que la capacitat de les bateries augmenti al mateix ritme que el consum elèctric dels dispositius mòbils connectats. L’única manera d’aconseguir que un telèfon aguanti un ús intensiu durant tota la jornada sense haver de buscar un endoll és posar-hi més bateria. D’aquí l’interès dels fabricants a vendre’ns taulèfons: si la pantalla és més gran, la bateria que hi ha a dins també pot ser-ho. Els usuaris de telèfons de mida més convencional, en canvi, ens hem de conformar amb pedaços de software, com les modalitats d’ultraestalvi que estalvien energia desactivant precisament les funcions per les quals vam comprar un smartphone de centenars d’euros en comptes d’un mòbil bàsic.

La bona notícia és que la indústria està creant solucions enginyoses per fer-nos més suportable aquesta crisi energètica de butxaca. D’una banda, millora l’eficiència dels components electrònics -pantalles, processadors, memòria-, tot i que els creadors d’aplicacions i serveis no triguen gaire a neutralitzar aquestes millores. De l’altra, les xarxes de telefonia també tendeixen a optimitzar el consum dels terminals. Però en els últims mesos sobretot hem vist avenços significatius en la comoditat de la recàrrega de les bateries. Com que l’operació, per ara, resulta inevitable, si més no ens la posen més fàcil.

Càrrega sense fils

Fa uns mesos us parlava en aquesta pàgina de la guerra entre els diversos sistemes que permeten carregar el telèfon sense haver-lo d’endollar, només deixant-lo a sobre d’una superfície d’inducció magnètica integrada als mobles de casa, a la consola central del cotxe o a la barra d’un bar. El problema d’incompatibilitat entre estàndards comença a aclarir-se.

Segueix havent-hi dos bàndols: el Qi del Wireless Power Consortium (WPC), que fan servir -incorporat o amb una carcassa opcional- alguns mòbils de LG, BlackBerry, HTC, Motorola, Sony i Google i molts models de Nokia, i el Powermat de la Power Matters Alliance (PMA), més centrat en accessoris per a telèfons no compatibles, com els iPhone d’Apple. El segon és el que Starbucks i McDonalds instal·len als seus locals, perquè els permet gestionar els carregadors a distància: per exemple, mitja hora de càrrega per cada menú BigMac o latte macchiato. La PMA, a més, s’acaba d’aliar amb el tercer sistema en discòrdia, el Rezence de l’Alliance for Wireless Power (A4WP), promoguda per Qualcomm, que permet carregar aparells més grans o bé més d’un en la mateixa superfície.

Tot i això, és previsible que la popularitat del sistema Qi es dispari a partir del mes que ve: és quan Ikea començarà a vendre tauletes de nit i llums de peu i de sobretaula equipats amb carregadors sense fil d’aquest estàndard. Per als mobles existents hi haurà el carregador de superfície Nordmärke (40 €) i l’encastable Morik (30 €). L’empresa també oferirà carcasses Vitahult de càrrega sense fils per als iPhones 4, 5 i 6 (entre 15 € i 25 €) i els Galaxy S3, S4 i S5 (13 €).

En tot cas, ara ja hi ha terminals com els nous Galaxy S6 i S6 Edge de Samsung que es poden carregar amb Qi i Powermat, i aviat n’hi haurà més gràcies als xips multiestàndard que fabricants com Broadcom i MediaTek han presentat al Mobile World Congress. De moment la funció de càrrega sense fils està restringida als telèfons de gamma alta, però s’anirà estenent a models més econòmics.

Turbocarregadors

L’altre procediment per fer menys molesta l’operació de carregar el mòbil és accelerar-la: si hem d’estar penjats d’un endoll, com menys estona millor. Hi ha sistemes experimentals basats en materials nous, però Qualcomm en té un que aprofita les possibilitats de les bateries i els connectors existents, en favor de la retrocompatibilitat. Es diu Quick Charge i carrega la bateria fins a un 75% més ràpid: endollar el telèfon durant només deu minuts permet fer-lo servir fins a dues hores, i assolir en mitja hora un nivell de càrrega del 60% quan amb un carregador normal només s’arriba al 12%.

El truc és que els carregadors convencionals proporcionen una tensió fixa de 5 volts, mentre que els Quick Charge 2.0 també donen 9, 12 i fins a 20 volts, i si el telèfon ho permet ajusten aquesta tensió de manera dinàmica en la fase inicial de càrrega. Els models que fan servir aquest sistema encara són pocs: els Galaxy Note 4 i Galaxy S6 de Samsung, els Xperia Z3 de Sony, els One M8 i M9 de HTC i el Nexus 6 de Google, però la tecnologia s’anirà ampliant a altres dispositius. Qualcomm assegura que la sobretensió que s’aplica a la bateria durant el període de turbocàrrega no perjudica la seva vida útil. Tingueu en compte, però, que per gaudir de la millora aportada pel sistema cal que tant el telèfon com el carregador siguin compatibles; si algun dels dos elements no ho és, la càrrega es farà a la velocitat normal.

Per acabar, i abans que m’ho demaneu: no, no existeixen carregadors ràpids sense fils. Encara.