Carlos Herrera, el periodista que demanava el vot contra la “gentussa” independentista

El locutor Carlos Herrera (Almeria, 1957) té mentalitat guanyadora, però els resultats de l’EGM són tossuts i, per bé que ha sigut l’únic que ha pogut fer pessigolles al lideratge de dècades de la SER, en l’última onada la bretxa que el separa d’Àngels Barceló s’ha ampliat fins al mig milió llarg d’oients. Cansat de la plata, ara es planteja nous horitzons, i, si aquesta vegada marca el gol, serà un president de la Federació Espanyola de Futbol obertament hostil a qualsevol aspiració catalana.

Culer devot per la seva admiració a Johan Cruyff, en els últims anys s’ha distanciat del club blaugrana pel que considera la submissió de l’entitat al projecte independentista. En matèria futbolística, doncs, ja només sent els colors verd i blanc del Betis, on va invertir l'any 2018 un milió d'euros, de bracet amb qui havia estat la seva dona durant dues dècades, la periodista Mariló Montero. Anys de residència a Mataró el van convertir en un parlant fluid del català, però això no l'ha empès a mirar-se les reivindicacions nacionals amb simpatia, ans al contrari. La seva implicació amb l’anomenat bloc constitucionalista és indissimulada. Des dels micròfons de la Cope, on és des del 2005, o a les columnes del diari Abc, ha rebentat qualsevol aparença de neutralitat, fins al punt de demanar explícitament que la gent surti a votar “pel que més vulgui” contra l’independentisme perquè Catalunya “s’hi juga la supervivència”. El gust pel verb esmolat, la hipèrbole i l’insult es va deixar veure, per exemple, durant la campanya del 2021, quan va mobilitzar l’espanyolisme argumentant que no s’havia de donar “a aquesta gentussa la satisfacció d’aparentar que són més, perquè no ho són”.

La mateixa pirotècnia verbal fàtua també va il·luminar el cel el febrer del 2016, quan va assegurar que un eventual govern del PSOE i Podem l’empenyeria a demanar asil a Somàlia. “La situació en aquest país africà és molt més plaent, amb les platges i tal, que el que ens espera a Espanya”, va etzibar. No va complir-ho, però si surt escollit i les coses a la Federació no acaben de sortir bé, aparentment no serà a Punta Cana, com el seu antecessor, on caldrà anar a buscar-lo.