Carles d'Anglaterra hereta més d'un milió de lliures en terres a la regió de Cornualla
Eren propietat de persones que no han fet testament i l'hereu al tron britànic se les pot quedar arran d'una llei del 1.307
LondresEl príncep Carles d'Anglaterra ha rebut des del 2006 terres valorades en més d'un milió de lliures esterlines que van pertànyer a persones que van morir sense fer testament a la regió de Cornualla (sud-oest d'Anglaterra). Segons els comptes publicats avui a la pàgina web del ducat de Cornualla, el valor del patrimoni privat de l'hereu al tron britànic va augmentar en aquest període en un total d'1.019.000 lliures esterlines (1,24 milions d'euros) per l'adjudicació de terres d'aquesta regió d'Anglaterra, procedents de persones que van morir sense fer testament i sense hereus que les reclamessin.
Una llei del 1.307 estableix que el fill gran del monarca hereta el títol de duc de Cornualla i una finca de més de 53.000 hectàrees, a més del dret a reclamar les terres dels que moren sense hereus al comtat. Així, les terres de tots aquells que morin sense fer testament i sense hereus que les reclamin a la regió de Cornualla passen a ser propietat del príncep de Gal·les. A la resta de país, se les queda l'Estat.
Aquesta tradició centenària ha estat criticada per l'organització republicana Republic, que considera que el príncep no té dret a aquestes terres. Els ingressos anuals del príncep com a duc de Cornualla van ascendir a 18,3 milions de lliures (22,8 milions d'euros) l'any passat, la majoria, pel lloguer de propietats a la finca.
A més, el príncep Carles explota part de la finca amb el cultiu de productes biològics que es comercialitzen amb el nom de Ducat de Cornualla. Tot i que l'hereu de la corona britànica pot disposar d'aquests diners, les operacions han de ser autoritzades pel Tresor britànic.
Bona part dels diners que rep Carles d'Anglaterra per l'explotació d'aquestes propietats són destinats a organitzacions benèfiques a través d'una de les fundacions al seu nom, mentre que un percentatge es guarda com a reserva per fer front a possibles reclamacions de possibles hereus dels morts.