Candela Antón de Vez: "Després de 'Merlí' vaig quedar molt tocada"

Barcelona"Exactriu o actriu òrfena", diu, entre riures, Candela Antón de Vez (1994) quan intenta trobar una etiqueta que la defineixi. Per a molts espectadors encara és la Berta, una de les protagonistes de la sèrie Merlí, però per ella sembla que hagi passat una vida sencera des d’aquella experiència televisiva. De fet, actualment es dedica al pòdcast de divulgació històrica Desenterrando el pasado, del National Geographic, mentre estudia Antropologia. A més, s’ha traslladat a viure a Suècia, d’on és la seva parella i pare de la seva filla, i d'aquí poc començarà a treballar en un museu de l’Edat de Bronze.

"Havia arribat a un punt de no retorn; no estava trobant un lloc que em fes feliç; potser és tan senzill com això", explica Antón sobre per què ha aparcat l’actuació per dedicar-se a la història i l’antropologia. Confessa que en el temps que ha fet d'actriu no trobava històries que tinguessin el nivell de complexitat que ella buscava. Assegura que sempre s’ha sentit un bitxo raro, tant dins la indústria audiovisual com a la vida en general, però afirma que fent el pòdcast aquesta sensació ha disminuït una mica.

Abans de trobar el seu lloc –ara se sent feliç– li va tocar digerir el fenomen de Merlí. "Després de Merlí vaig quedar molt tocada, per aquesta cosa que ens van fer creure que érem meravellosos. I no, és una feina com qualsevol altra, que, simplement, està mitificada. Baixi, baixi i comportis com una persona normal", reflexiona. "Hi ha una certa idea de continuïtat, que després et menjaràs el món. I no és necessàriament així; en el meu cas no va ser així. Pot sonar a excusa, però en part ho agraeixo perquè no sé com em sentiria ara mateix si hagués continuat en la voràgine de dedicar-me a això sense fer coses que realment m’interessaven".

"La paraula fracàs és la primera del diccionari d’un actor. Tota la vida es mesura per fracàs o èxit. Què és èxit i què és fracàs? En una societat tan malalta com la nostra, una cosa tan complexa i difícil de gestionar com la fama és massa desitjada. Ser famós és bàsicament no poder fer el que vols quan vols perquè estàs constantment sota l’escrutini aliè. Ara bé, tothom et coneix. Crec que això demostra que psicològicament estem molt necessitats d’amor, no sé de qui", explica. Antón admet que a ella l'escrutini constant dels altres no se li va posar gaire bé.

Tot i que apunta que Merlí va tenir els seus clarobscurs, la sèrie d’alguna manera li ha servit de coixí per al seu projecte de divulgació històrica a través de les xarxes. "Tenia una colla de seguidors a les xarxes des de Merlí i jo pensava: «Aquesta pobra gent, què hi fa aquí?». Sempre m’imaginava tot de gent asseguda esperant que comencés una pel·lícula que no començava mai. I em vaig preguntar: «Què els puc donar?». De cop vaig pensar a provar de fer continguts d’història i antropologia. Això fa que el meu perfil a xarxes estigui més definit, perquè el compte d’una actriu que no fa d’actriu és com mirar un quadre buit", explica.

Els clips que penja a les xarxes els combina amb talls del pòdcast del National Geographic, curiosament una publicació de la qual era fan des de petita, quan somiava a convertir-se en egiptòloga. "Quan les meves amigues es compraven revistes del cor, jo em comprava «Per què Ramsès III no sé què»", recorda. Li pregunto si endinsar-se en el passat l'ha ajudat a comprendre una mica més el present. "No entenc el moment actual i no crec que entengui la vida, tampoc", exclama rient.