TELEVISIÓ

‘Cançó per a tu’ rememora l’oposició musical al franquisme

Candela Serrat, Nao Albet i Félix Herzog protagonitzen el telefilm que TV3 roda a Barcelona

‘Cançó per a tu’ rememora l’oposició musical al franquisme
Alejandra Palés
15/02/2018
3 min

BarcelonaEl fum que impregna el Cafè del Centre, ubicat al carrer Girona de Barcelona, és el primer indicatiu del viatge en el temps que fa Cançó per a tu, el telefilm de TV3 que demà posa punt final al seu rodatge. Ambientat en l’època de la Nova Cançó -anys en què es podia fumar a tot arreu-, el film explica la història d’un triangle amorós.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L’època no li és del tot aliena a Candela Serrat, filla de Joan Manuel Serrat i protagonista de la pel·lícula. Ella és la Laia, una estudiant de dret a la Universitat de Barcelona que en el seu temps lliure compon cançons. Acompanyada per una guitarra, l’actriu, que també ha prestat la seva veu a la banda sonora de la pel·lícula, interpreta amb delicadesa La cançó del lladre, un tema popular català. Es tracta d’un moment cabdal per al personatge: el despertar de la seva veu com a cantautora i l’inici del triangle que lligarà els tres protagonistes al llarg de gairebé vint anys. Serrat confessa que per treballar el seu personatge no es va voler basar en ningú en concret, però sí que es va documentar sobre cantants femenines vinculades al moviment de la Nova Cançó com Maria del Mar Bonet i Guillermina Motta.

“Ella coneix aquesta història millor que ningú, perquè l’ha viscut a casa seva i l’ha vist reflectida en el seu pare”, explica el director de la pel·lícula, Oriol Ferrer, sobre la participació de Serrat i la seva vinculació familiar amb l’època. A més, assenyala que un dels requisits fonamentals del càsting era que l’actriu protagonista sabés cantar, una qualitat que Serrat ja havia demostrat al teatre.

Una història d’amor i amistat

Al voltant de la Laia hi orbiten dos homes, l’Ignasi (Félix Herzog), la seva parella i estudiant compromès amb la lluita clandestina contra el franquisme, i el David (Nao Albet), el millor amic del primer. A través d’aquest personatge la pel·lícula també s’endinsa en l’ambient de la burgesia catalana de llavors, la que freqüentava el Bocaccio. “És l’ideòleg, el cervell que està amagat”, explica Ferrer del David.

La música no és una simple excusa argumental: al llarg de tota la pel·lícula la Laia escriu una cançó d’amor cap als dos protagonistes masculins, un tema que començarà als anys 60 i no acabarà fins als 70. Per a Oriol Ferrer, Cançó per a tu, que pren el títol d’un tema de la cantautora Ivette Nadal, “mostra com en ple franquisme es desperten les ganes de viure, de llibertat i de revolta”. “El valor, en aquell moment, era cantar en català”, recorda el director.

“És evident que el context actual està mogut i no és difícil situar-se en un moment de protesta, sigui pel que sigui. En aquell moment la protesta estava molt clara i realment és un tema amb el qual s’empatitza de seguida”, explica Félix Herzog sobre el component polític de la pel·lícula.

“Hi havia una repressió molt forta cap a una cultura, cap a una llengua i cap a una tradició, que era la catalana”, recorda Serrat, que assegura que aquest element diferencia les reivindicacions d’aquella època de les actuals. “Hi havia un element molt bonic: molta gent unida per defensar la seva cultura”, assenyala l’actriu, que es va fer coneguda arran de la seva participació a La Riera.

Inspirat en el cinema francès

L’obra de François Truffaut i Jean-Luc Godard s’escola en els fotogrames de Cançó per a tu. La Nouvelle Vague ha sigut una de les principals inspiracions del director. “Expliquen molt bé aquella època, d’una manera molt lliure, molt salvatge... D’alguna manera nosaltres també, de manera més modernitzada i portada a l’actualitat, des de la direcció hem volgut que els personatges siguin lliures i m’he inspirat en aquest cinema europeu dels anys 60”, assegura Oriol Ferrer

El rodatge s’ha desenvolupat principalment a Barcelona, on s’ha pogut filmar en espais reals de l’època, com les galeries de la Model i el convent dels Caputxins de Sarrià, escenari on es va produir la Caputxinada i on es reprodueix aquell moment històric. “Acostar-nos a la realitat dona una energia diferent i tant el director com els actors ho vivim d’una manera diferent”, diu Ferrer.

stats