Una cançó de Queen pot sonar com un himne nazi?

El Festival In-Edit ha inaugurat l’edició d’aquest 2017 amb Liberation Day, un documental sobre el concert que van oferir Laibach a Corea del Nord l’agost del 2015. Però què coi hi fa un grup de rock industrial sorgit als anys 80 en un estat en descomposició com l’antiga Iugoslàvia tocant en la diada patriòtica del país més hermètic del món? Per què actualment la banda eslovena manté intacte un estatus de culte conreat al llarg de tres dècades? I qui pot incomodar més a qui, Laibach als nord-coreans o viceversa?

Liberation Day és en bona part el projecte d’un dels seus codirectors, el noruec Morten Traavik, responsable de convèncer les autoritats nord-coreanes perquè convidessin el grup. El documental registra el que acaba sent un xoc cultural inevitable entre una banda famosa per apropiar-se de forma irònica de l’imaginari de l’autoritarisme i una població amb una mentalitat premoderna incapaç de desxifrar les dobles lectures. Laibach es van formar l’any 1980 a Trbovlje, una localitat minera uns 60 quilòmetres a l’est de Ljubljana. Encara en ple comunisme, es van batejar amb el nom amb què els nazis havien denominat aquesta ciutat i van modular el seu registre musical a partir dels sons industrials propis de Trbovlje. Laibach van ser el front rocker i audiovisual del Neue Slowenische Kunst, el moviment de Nou Art Eslovè que va sacsejar els fonaments del que es configuraria com un nou estat a partir de 1991 i al qual el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid està dedicant una exposició imprescindible, NSK del ‘Kapital’ al Capital.

El ressò del grup no s’entén sense la seva obra audiovisual. Laibach se situa als antípodes de la majoria de bandes de rock també pel que fa als seus videoclips. Mentre que la música pop comercial tendeix a oferir melodies i estètiques complaents i desproveïdes, en aparença, d’ideologia, bona part de la trajectòria de Laibach consisteix a fer surar la pulsió autoritària latent que s’amaga rere el hit més inofensiu. ¿Una cançó de Queen pot sonar com un himne nazi? Geburt einer nation és la seva versió en alemany profund i marcial del clàssic One vision, que ja no pots escoltar mai més de la mateixa manera. La posada en escena en el vídeo resumeix molt bé l’imaginari de Laibach. El grup s’apropia dels codis de l’estètica filofeixista: moviments propis d’una desfilada militar, rostres inexpressius, roba d’uniforme, imatges que evoquen partides de caça en una Alemanya profunda, creus omnipresents inspirades en Malevitx... Han repetit l’operativa de carregar d’incòmodes connotacions radicals èxits de la música pop amb moltes cançons, des de Life is life d’Opus fins a la banda sonora de Somriures i llàgrimes, tot i que el vídeo que concentra millor els seus preceptes estètics és d’un tema original, Tanz mit Laibach.

Trolejar la cultura hegemònica

Quan Laibach van irrompre en escena, les autoritats iugoslaves no van trigar a prohibir-los i censurar-los per aquesta postura incòmoda respecte als dictats polítics d’aleshores. La independència d’Eslovènia i el pas cap a una economia capitalista els va portar a subvertir la llengua franca de la cultura pop transmesa pels mitjans de comunicació de masses. El concert a Corea del Nord entronca amb la seva trajectòria lligada a crear situacions que trolegen la cultura hegemònica. Fins a quin punt estaven preparats perquè la realitat superés les seves premisses?