Com les Illes Canàries s'han convertit en el paradís de les sèries

BarcelonaLa sergent Cruz encara no ha tingut temps de desfer les maletes que ja té entre mans un cas d'assassinat. L'agent de Guàrdia Civil acaba d'arribar a El Hierro, l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Canàries i una de les més menudes. "És impossible sortir d'aquí, aquesta illa és massa petita per amagar-se", diu Cruz mentre observa l'escenari del crim. La jutge Candela Montes rebla: "Un home va estar vuit anys amagat en una cova durant la Guerra Civil. No te'n pots fiar, d'aquesta illa". El Hierro és agresta i salvatge, però els últims anys ha passat de ser un indret remot a convertir-se en un destí turístic buscat. L'efecte de la sèrie de Movistar+ creada per Pepe Coira i Alfonso Blanco i protagonitzada per Candela Peña ha sigut rotund. "Abans de la sèrie, El Hierro era l’última illa de les Canàries que als turistes els quedava per conèixer. Ara venen i diuen: aquesta illa és preciosa, la vaig veure a la televisió", afirma el cabildo d'El Hierro, Raúl Álamo.

Hierro és l'exemple més clarivident per analitzar com les produccions televisives dels últims anys han situat les Canàries a primera línia de l'audiovisual. Fa temps que l'arxipèlag acull rodatges de pel·lícules i sèries, però darrerament s'han incrementat tant les que procedeixen de la Península com les de fora d'Espanya. En pocs mesos s'han estrenat a Netflix The One i Sky Rojo i, a Amazon Prime, La templanza. Totes tres s'han gravat a Tenerife i s'han fet seu l'impacte paisatgístic de l'entorn per convertir-lo en un aspecte fonamental de les produccions.

La llista de ficcions recents amb les Canàries com a escenari no s'acaba aquí. La producció fantàstica The Witcher, estrenada a finals del 2019, va transformar La Gomera, Gran Canària, Tenerife i La Palma en el món medieval de Geralt de Rivia i la princesa Ciri. Les quatre illes van proporcionar a l'equip de la sèrie –procedent dels Estats Units– indrets tan autèntics i diferents com les coves d'Acusa Seca, el barranc de Fataga, els boscos de laurisilva d'El Cedro i les dunes infinites de platges com Maspalomas.

La sèrie finlandesa The Peacemaker, dirigida per Antti-Jussi Annila, va gravar durant el 2019 gran part de la trama política –relacionada amb el comerç d'armes i les negociacions de pau– a les platges i els espais industrials de Gran Canària. Dels 100 dies de rodatge de la producció, només set van tenir lloc a Finlàndia. En aquest cas, la sèrie va simular que els entorns de l'illa eren llocs com Turquia, Berlín i Nova York. I encara n'hi ha més: una de les properes apostes de Netflix és Bienvenidos al Edén, un thriller protagonitzat per Amaia Salamanca que té lloc en una illa secreta i que s'està acabant de rodar a Lanzarote.

Una terra de contrastos

"A Tenerife hi ha un valor fonamental, l'enorme diversitat de localitzacions. És un territori molt petit, que pots recórrer en una hora i mitja, i et permet connectar entre si deserts vastíssims, carreteres impressionants, penya-segats que et tallen l'alè, platges amb sorra de tots els tipus i colors, boscos nòrdics frondosos, jungla centreamericana, paisatges marcians, pobles colonials i fins i tot arquitectura modernista", detalla la cap de localitzacions a les Canàries de la sèrie Sky Rojo, Verónica Franco. En el cas d'aquesta ficció, que acompanya tres prostitutes en la seva fugida del prostíbul on treballaven, els seus creadors tenien claríssim des del principi que el teló de fons havia de ser Tenerife. "L'illa té aquesta barreja entre l'exuberància natural, els llocs estranys, un ambient entranyable i alhora la part turística, que casaven a la perfecció amb la naturalesa de la trama", assenyala Franco. A diferència d'altres produccions, amb Sky rojo els guionistes van visitar primer l'illa per inspirar-se i després van bolcar les sensacions que els despertaven els paisatges en la construcció de l'argument.

Part d'aquest exercici es va traduir en la creació de personatges de contrastos que, segons Franco, encaixen amb els paratges de Tenerife. "La solitud i la pols del desert, la raresa dels entorns volcànics, la quotidianitat dels pobles amb aires molt llatins i, alhora, la velocitat i els colors del consum ràpid, de la gent que està de pas, fan que les Canàries siguin dels pocs llocs de tot Europa amb aquesta amplitud de possibilitats", subratlla Franco. Si bé la majoria de ficcions rodades a Tenerife són espanyoles, l'illa també ha seduït equips de producció internacionals, com els creadors britànics de la sèrie de ciència-ficció The One. La trama més romàntica de la història transcorre, en gran part, a la platja del Médano –tot i que la ficció simula que és Portugal–, i l'Auditori Adán Martín de Santa Cruz de Tenerife apareix a The One com un centre de congressos de Londres. A més, a la Facultat de Ciències de la Universitat de La Laguna hi van situar el laboratori on els protagonistes preparen els mètodes per barrejar ADN i trobar la parella perfecta, que és la base de l'argument de la sèrie.

"A Tenerife hi ha edificis que es conserven com als anys 70 i 80. El salt al passat que exigia el guió va ser fàcil d'aconseguir", explica la directora de producció de Sur Film, Beatriz Fluxá, que es va encarregar d'assessorar l'equip de The One en les localitzacions a les Canàries. L'illa els va permetre "reproduir diverses èpoques, des de la contemporaneïtat fins a l'Espanya tradicional dels anys 80", apunta Fluxá, que subratlla que a l'illa "existeix arquitectura que pot simular cases britàniques" i destaca també "la gran varietat de localitzacions" disponibles.

La garantia que gairebé sempre farà sol

Un altre dels aspectes fonamentals a l'hora de rodar a les Canàries és tenir la certesa que, molt probablement, farà sol. "Aquí tens la garantia gairebé del 100% que el temps no et jugarà males passades", afirma Franco. El bon clima facilita els rodatges d'exteriors, un factor que també va notar l'equip de Hierro. "Potser és més secundari que la gran diversitat de paisatges, perquè tots som capaços de rodar en condicions adverses, però és un aspecte a tenir en compte", diu el cocreador de Hierro, Pepe Coira. Ells van anar a parar a l'illa canària buscant un lloc remot i extrem per a la història. "Volíem que, des del punt de vista de la protagonista, fos el pitjor destí al qual la podien enviar. La nostra primera aposta era Finisterre, a Galícia. Però després, per diverses circumstàncies, vam haver de buscar una alternativa i El Hierro va sorgir de seguida", assenyala Coira.

En trepitjar l'illa per primera vegada, l'equip de la sèrie va adonar-se que era força diferent de com se l'havien imaginat. "Ens vam trobar amb un lloc on hi ha turisme, però és molt més reduït i no té res a veure amb el de sol i platja d’altres illes. Hi ha pesca, però és una illa que ha viscut d’esquena al mar, ha estat més agrícola i ramadera que pesquera. Té una costa complicada", explica el guionista. Un dels reptes a l'hora de situar-hi la ficció va ser "intentar entendre l’illa mirant-la des de fora" i reflectir-la des d'aquesta mirada estrangera perquè "aspirar a veure-la com un autòcton era impossible".

A diferència d'altres produccions, Hierro no només no amaga les particularitats del territori, sinó que les realça. És de les poques produccions recents rodades a l'arxipèlag on es pot sentir l'accent canari i on es posa en valor la riquesa cultural de l'illa. "La diversitat és un luxe, i això és riquesa. Em semblava un malbaratament absolut no utilitzar-ho. Vam anar a buscar coses que donessin valor i sabor a la història, perquè no és indiferent on passen les coses", destaca Coira, que posa com a exemple una escena aparentment anecdòtica del principi de la segona temporada: "En un moment es menciona que a l’illa no hi ha cap radar de velocitat. De tant en tant la Guàrdia Civil posa un radar mòbil, però tothom ho sap perquè algú que hi ha coincidit ja ha avisat i ha corregut la veu. Aquest tipus de coses, que són tan autèntiques, ens interessaven molt i ens ajudaven també pel thriller".

El poder d'atracció de les Canàries gràcies a les sèries s'està notant d'un temps ençà. "El turista més veterà venia cridat pel sol, la platja, la sangría, la paella i el descans. Veiem com ara s'ha trencat la bretxa generacional i, cada vegada més, s'incorpora el turista de perfil jove al mercat, que busca altres incentius", explica el conseller delegat de Turisme de Tenerife, David Pérez. Un dels triomfs del sector dels últims anys ha estat, segons Pérez, trencar amb "l'estereotip del turisme de platja que donaven les teleoperadores" i aconseguir "un canvi de paradigma en què la platja es converteix en un complement i es posen en valor els parcs nacionals, el patrimoni i la gastronomia". Les sèries hi han ajudat i els canaris no els giren l'esquena: algunes empreses turístiques ja preparen rutes i excursions pels escenaris que han captivat milers d'espectadors.