El canal ultra Now14 esdevé la cadena de notícies més seguida a Israel

Barcelona Les guerres tenen vencedors i vençuts no només en el camp de batalla: també en l’univers mediàtic. En el cas del conflicte entre Israel i Palestina, un canal relativament jove s’està convertint en la primera opció informativa entre els jueus. Es tracta de Now14, conegut popularment com a Canal 14 per la posició que ocupa en el dial. De tendència ultranacionalista i retòrica bel·licista, organitzacions en defensa dels drets humans israelianes el van dur al setembre davant les autoritats audiovisuals del país per la cinquantena de vegades que s’ha defensat en antena el genocidi palestí, o les 150 crides perquè es cometin crims de guerra com matances indiscriminades, deportacions en massa o matar de fam la població.

Favorable, si no entusiasta, de les polítiques de Benjamin Netanyahu, diversos parlamentaris del Likud han recomanat obertament que la població s’informi a través d’aquest canal. El president israelià afavoreix clarament aquest canal: un estudi de més de mig any, realitzat el 2023, evidenciava que a Now14 l’havien pogut entrevistar cada mes i per un total de 196 minuts. Els altres tres mitjans de notícies s’havien quedat amb les engrunes de les engrunes: només un havia aconseguit una entrevista informal, de dos minuts.

Des de l’atac de Hamàs a Israel de l’octubre de l’any passat, el canal ha endurit les seves posicions i ha aconseguit que el seu programa estrella, The patriots, s’hagi convertit en el més seguit d’entre els canals de notícies. Aquest espai és una tertúlia en la qual els participants tenen un temps limitat per defensar les seves postures, ja que aleshores fan sonar una alarma. El to general del programa és de molta virulència cap a Gaza i les posicions extremistes abunden. En un dels últims registres, va aconseguir que hi connectessin 343.000 israelians.

Una dècada de polèmiques

Now14 es va posar en marxa el 30 de juny del 2014, just en la posició del dial on fins aleshores hi havia el canal dedicat a seguir el programa Big brother les vint-i-quatre hores del dia. Durant els seus inicis, el fet que exclogués dels seus programes els moviments jueus reformistes i conservadors va comportar-los diverses denúncies per trencar la llei israeliana que prohibeix la discriminació de productes, serveis i entrada lliure en llocs d’entreteniment.

El propietari del canal és Yitzchak Mirilashvili, un oligarca de 40 anys, nascut a Rússia i criat a Israel, que va cofundar la plataforma de networking Vkontakte. La seva aventura televisiva va començar amb Canal 20, una estació que se centrava en temes de patrimoni. L’any 2018, però, la Knesset va modificar la llei audiovisual perquè pogués emetre com a canal de notícies. No va ser l’únic favor: també li va permetre seguir sent considerat un microcanal, la qual cosa li estalviava haver de seguir les normes més restrictives que sí que afecten la seva competència, com els canals 12 i 13.

Algunes de les entrevistes que han dut a terme aquests últims anys han encès la polèmica. Va ser el cas del programa dedicat a Yitzhak Gabbai, condemnat a tres anys de presó per cremar una escola bilingüe hebrea-àrab de Jerusalem. El maig del 2021, un dels reporters de la cadena informava sobre un l'atac d'un míssil al nord d’Israel que havia caigut al mig d’un camp de futbol d’un assentament àrab i va deixar anar: “Lamentablement, no ha causat morts en massa”. El periodista va ser acomiadat. Now14 també ha rebut crítiques per LGTBI-fòbia. El canal fins i tot s’ha hagut d’enfrontar a un boicot d’anunciants, quan un dels participants de The patriots va demanar que alliberessin el terrorista jueu Yigal Amir, condemnat per l’assassinat de Yitzhak Rabin.

Però ha estat la guerra amb Hamàs el que ha concentrat la majoria de protestes contra aquest canal. No només perquè les seves informacions contenen incorreccions sovint, sinó pel to incendiari de les intervencions als espais d’opinió. Alguns dels membres del canal, per exemple, van suggerir que Israel hauria d’ignorar els clams segons els quals està violentant la llei internacional.

El Times of Israel, que qualifica el canal “d’incendiari”, assegurava que “era un operador sovint bandejat a la indústria mediàtica”, fins que la seva audiència va començar a créixer a partir del conflicte. L’acadèmic de Cambridge Ayala Panievsky va escriure al diari Haaretz que el mitjà era “la resposta israeliana a Fox News” i que el que feia era “propaganda”.

De fet, tot i que el canal és popular entre els soldats, les crítiques que efectua sovint contra unes forces de defensa que considera massa tèbies van motivar que un portaveu de l’exèrcit, l’almirall Daniel Hagari, escrivís una queixa a l’autoritat reguladora de l’audiovisual, i al ministre de Defensa, acusant aquesta televisió d’incitar una revolta contra el lideratge de la cúpula militar. No hi ha confiança que la queixa prosperi, tenint en compte que en els últims anys l’organisme regulador s’ha anat omplint de perfils pròxims a Netanyahu. I el ministre de comunicació, Shlomo Karhi, ha donat suport al canal.