La campanya d''El País' a favor d'un exèrcit europeu

És veritat que el paper d’Europa en els conflictes bèl·lics que s’han donat al mateix continent ha sigut massa sovint un gran generador de vergonya pròpia i aliena. Ara bé, no sé si la solució és comprar més instruments de guerra i eines per matar. No és una figura retòrica: realment ignoro si hi ha alguna altra solució que no comporti engreixar la sinistra indústria armamentista. I observo, en canvi, que a la premsa espanyola hi ha una tendència quasi unànime a beneir la cursa bel·licista, a una banda i a l'altra de l’espectre editorial. Potser és que El País, el diari presumptament d’esquerres, ja fa molts anys que forma part de l’establishment més acomodatici i això l’empeny a assumir les postures que dicta l’atlantisme i el poder econòmic. Que l’Abc tituli "Ha arribat l’hora de crear un exèrcit europeu" o que El Mundo opti per l’inflamat "Zelenski desperta Europa" forma part de les expansions (supra)patriòtiques habituals de la dreta.

El diari de Prisa, en canvi, no parla de l’armada europea en primera pàgina, però a l’editorial juga al tabú i, sense fer-hi sortir en cap moment la paraula clau exèrcit, es passa tot el text inoculant aquesta idea: "En un món en què només es respecta la força bruta, la UE està en una posició de vulnerabilitat", "Els contactes de Trump amb Putin [...] exigeixen una resposta decidida i, sobretot, unitària", "És imperatiu que Europa s’expressi amb una sola veu, no amb 27", "És crucial que Europa assumeixi un paper actiu en la geopolítica global i que demostri [...] la seva disposició a contrarestar les accions unilaterals dels altres països", "La UE no pot seguir sent una espectadora" i, finalment, "És hora [...] que desenvolupi la seva autonomia en matèria de defensa". Una escalada militar en un moment d'ecos lamentables amb els pitjors anys del segle XX. Què podria sortir malament?