Campanes de mort política per a Yolanda Díaz

A Yolanda Díaz se li ha creuat pel camí l'Oscar, aquell gat de la residència Steere House, a Providence (Rhode Island), de qui es deia que era capaç de detectar quin ancià estava a punt de passar a millor vida. Si rebies la seva visita, mau. En el cas de la dirigent de Sumar, aquest senyal ominós pren forma de paraula a les portades de paper i digitals: amortitzada. És la llufa que es penja a qui es voldria que passés ben de pressa a l’altre barri, políticament parlant. Al capdavall, d’amortitzada a amortallada hi van ben poques lletres. A El Independiente, per exemple, no tenen cap problema a assegurar, amb la vicepresidenta encara de cos present, que “Urtasun es perfila com a substitut de Yolanda Díaz a Sumar, descartada qualsevol tornada al poder orgànic”. D’això se’n diu anar per feina.

El País intenta apuntalar-la com pot. “Díaz: «ۛErrejón no hauria d’haver sigut ni diputat ni portaveu»”, escriuen com a notícia principal de portada, perquè es vegi que la de Sumar mostra penediment. Però aquí no es tracta de mesurar si un està més o menys compungit, sinó de determinar si hi havia coneixement previ dels comportaments abusius i es va preferir tocar el violí. Els diaris de la dreta, esclar, claven la burxa precisament en això: “La líder de Sumar reconeix que coneixia la denúncia, però no va actuar”, escriu La Razón, desafiant frontalment la visió del diari de Prisa quan escriu que “la vicepresidenta nega que conegués la gravetat dels fets”. És obvi que la caverna munyirà tant com pugui aquesta crisi, per pur interès polític. Però tot indica que a Yolanda Díaz se li ha creuat un gat. Això sí, el peculiar felí té faccions enganyosament infantils i arrossega entre les potes una rotunda contradicció entre el personatge i la persona.