'20-S': les càmeres del poble desmunten la causa contra els Jordis

Barcelona"Ja som amics. Hi ha diàleg". Ho diu de la Guàrdia Civil el 20 de setembre, a mitja tarda, Jordi Sànchez. Ha sigut una jornada tensa, en què l'escorcoll al departament d'Economia semblava a estones un pretext per provocar avalots que justifiquessin una escalada de la repressió. L'Estat està nerviós per la imminència de l'1-O i la humiliació que li suposarà si no aconsegueix desarticular el referèndum. Durant tot el matí, els Jordis han estat intentant fer de pont entre l'autoritat estatal i els milers de persones concentrades a rambla Catalunya, davant de la conselleria. Però la Guàrdia Civil ha estat torpedinant sistemàticament la interlocució. "Ens han preparat una trampa de collons", s'exclamava el líder de l'ANC, hores abans, suggerint que l'operació policial tenia segones i terceres intencions. Però ara l'ambient s'ha relaxat i Sànchez fins i tot diu –se suposa que metafòricament– que aniran a fer unes canyes. D'això fa 279 dies, dels quals 253 els ha passat empresonat a Soto del Real, juntament amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Aquestes són algunes de les escenes que es poden veure a '20-S', el documental de Mediapro que s'emetrà dijous a TV3, després del 'Telenotícies', i que es preestrena aquest vespre als cinemes Aribau. Dirigit per Jaume Roures i amb guió de Lluís Arcarazo, permet seguir els esdeveniments de la jornada amb una proximitat absoluta. No només perquè la productora va dedicar una unitat a seguir en tot moment el que passava, sinó perquè ha recollit totes les filmacions que ha pogut de les persones que van participar en aquelles mobilitzacions. No hi ha narrador: són les imatges les que mostren els detalls de la jornada, incloent-hi les mitja dotzena de vegades en què els Jordis cridaven a la calma i rebutjaven explícitament la violència, contra el que afirma la causa instruïda per Llarena que els va dur a la presó.

"L'ús generalitzat de les càmeres permet la democratització de la informació", explicava Arcarazo en una trobada amb 'Público' i l'ARA. "I les imatges mostren clarament que no hi ha cap consciència d'estar encapçalant cap mena de rebel·lió". En aquest sentit, els vídeos demostren que els vehicles de la Guàrdia Civil als quals es van enfilar els Jordis a la nit –justament per desconvocar la concentració– havien servit de plataforma durant tot el dia als periodistes o als manifestants. Són aquestes imatges, i les d'algun incident aïllat posterior sense conseqüències, les que les televisions espanyoles van repetir una vegada i un altra.

La idea que s'està construint un relat es mostra també en els àudios de la declaració del major Josep Lluís Trapero davant del jutge de l'Audiència, inclosos en el documental. El mosso recorda que dos agents de la Guàrdia Civil van ser a la porta d'Economia en tot moment, cosa que el fiscal posa en dubte sarcàsticament, tenint en compte la gentada que envoltava l'accés a l'organisme. Les imatges, però, demostren que efectivament hi va haver una parella de guàrdies civils custodiant la porta, a l'altra banda del passadís que els líders d'Òmnium i l'ANC van aconseguir fer, per garantir els accessos al departament. "Podríem haver explotat molt més el to en què se li fan les preguntes a Trapero a l'Audiència, com si l'estiguessin ja jutjant", revela el guionista.

Un altre focus del documental és la 'visita' de la Policia Nacional a la seu central de la CUP. És una operació estranya, perquè els agents intenten entrar a les dependències de la formació sense una ordre judicial. Un cop els líders de la formació la reclamen –i no apareix– dues dotacions de la Policia Nacional s'estan durant hores i hores als carrers adjacents a la seu. És una configuració atípica, perquè no deixa punt de fuga. I de nou, segons els testimonis que recull el documental, es fa versemblant la idea que es tractava d'una operació adreçada a incitar algun esclat per justificar l'ús extensiu de la força. Però aquesta presumpta provocació va topar amb una resposta per part dels líders de la CUP basada en la resistència pacífica i marcada per un ambient, fins i tot, festiu. La imatge d'Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Mireia Vehí ballant contrasta amb l'hostilitat dels agents de blau marí.

El mateix passa amb les famoses armes que van quedar desateses dins d'un dels cotxes de la Guàrdia Civil. D'una banda, no hi ha explicació que ho justifiqui, ja que es tracta d'una omissió greu per part dels policies estatals que, de nou, alimenta la idea que es va anar deixant pólvora perquè esclatés el foc. I, a més, el documental recull les imatges aèries de l'helicòpter dels Mossos que demostra com, un cop es va conèixer l'existència d'aquestes armes, van estar sota vigilància en tot moment (i amb agents de la policia catalana de paisà, a prop del vehicle, per si calia intervenir).

"Hi ha imatges de tensió, però no tenim imatges de ningú tirant un tros de fusta", explica Arcarazo. "Jo hi vaig ser i l'únic que es tirava eren alguns clavells". De fet, un clavell acompanya durant bona part de la jornada Jordi Sànchez: és la nota de roig encès que trenca la grisor general de la màquina administrativa que, aquell 20 de setembre, va començar a girar a plena velocitat.